Mentre esperava per veure la representació, l’actriu Clara Cols em va comentar que “aquesta va ser l’obra amb que tot va començar”, ja que es tracta de la primera peça que es va poder veure a la Sala Flyhard ara fa tres anys. Sens dubte, va marcar els fonaments de la jove companyia, sent l’inici d’un llarg número d’èxits que han aconseguit fidelitzar a un nombre elevat d’espectadors, gràcies al seu alt nivell qualitatiu. Així doncs, ens trobem davant d’una peça de teatre contemporani en clau de comèdia fosca i amb molta mala llet, que aconsegueix fer-nos reflexionar sobre el tipus de gent tòxica que de vegades ens envolta i sobre la prepotència artística utilitzada per aparentar. A més, l’obra provoca el riure gràcies a un humor intel·ligent i molt agut, mentre que en altres moments ens fa entrar en veritable tensió, gràcies a una direcció molt encertada de Jordi Casanovas, un mestre recreant atmosferes. Per altra banda, els quatre actors estan fantàstics i transmeten a la perfecció les diferents propostes escèniques, movent-se hàbilment pels registres que va plantejant el text.
Enllaç copiat!