L’obra Un matrimoni de Boston, actualment en cartellera a La Villarroel, és una producció que destaca tant per la qualitat interpretativa com pel seu significat simbòlic. Dirigida per Josep Maria Mestres, compta amb un repartiment excepcional encapçalat per Emma Vilarasau, Marta Marco i Emma Arquillué, tres grans actrius del panorama teatral català.
El muntatge actual també és un homenatge a Lizaran, ja que Vilarasau interpreta el mateix paper que ella va fer el 2005.
L’obra brilla gràcies a la intensa química que es genera entre tres grans actrius del panorama català: Emma Vilarasau, Marta Marco i Emma Arquillué. La seva complicitat és palpable des del primer moment en què comparteixen escenari, creant una tensió emocional i dramàtica que manté el públic completament captivat.
Emma Vilarasau, amb la seva presència imponent i el seu domini de la interpretació, aporta profunditat i força al seu personatge, equilibrant perfectament els moments de dramatisme amb tocs d’humor subtil. Marta Marco, d’altra banda, exhibeix una sensibilitat i una energia més delicada però no menys poderosa, establint un contrapunt perfecte a l’actuació de Vilarasau. Les seves interaccions estan plenes de mirades, gestos i silencis que transmeten una càrrega emocional que va més enllà del diàleg, creant una tensió palpable entre ambdues.
L’arribada d’Emma Arquillué afegeix una nova capa a aquesta dinàmica, trencant esquemes i aportant frescor a la interacció entre els personatges. La seva naturalitat i energia actoral són el complement ideal que acaba d’elevar la relació entre els tres personatges, dotant l’obra d’una dimensió encara més rica i plena de matisos. Quan surt, en lloc de quedar-se en un segon plà dins de l’obra, dona un punt de vitalitat que és d’agraïr.
Un matrimoni de Boston aconsegueix gran part de la seva dinàmica, frescor i gràcia gràcies a la magnífica traducció de Joan Sallent. La seva adaptació del text aporta una fluïdesa natural que s’ajusta perfectament a la proximitat amb el públic
Podeu veure la resta de la meva opinió a l’enllaç