No sempre es dona el moment perquè passin les coses. En ocasions, s’avancen o es perden instants i relacions que podrien haver tingut futur, o no, si s’haguessin produït en temporalitats diferents. Això no treu que algunes passions i comportaments desafiïn aquestes suposades regles i juguin mentre es diverteixen.
20 anys després de l’anterior representació, Josep Maria Mestres reprèn la direcció del text de David Mamet, una comèdia victoriana d’amor i poder que es podria traslladar perfectament a l’època actual. Tres personatges, la mestressa de casa, la seva amiga i la serventa, comparteixen confidències i sentiments en l’aixopluc de quatre parets.
El text, satíric i molt divertit, enganxa des de la primera intervenció i va escalant la tensió i la passió a mesura que va avançant. No només es viu dins de l’escenari, el públic s’entrega amb ganes i es deixa emportar amb cada situació que es representa, deixant anar riures incontrolables durant la majoria de la producció.
Els diàlegs tenen unes aliades imprescindibles: Emma Vilarasau, Marta Marco i Emma Arquillué. Les intèrprets aconsegueixen delectar a l’espectadora amb la seva complicitat i química. La relació dels personatges es construeix de manera natural i la seva proximitat es trasllada fàcilment per fer creïble tota la història. És per elles i el seu magnetisme que l’audiència es queda atrapada en l’acció i no vol que pari.
Es tracta d’un muntatge ràpid, intens i molt entretingut, amb una escenografia que no s’aprecia gaire depenent del seient, que tot i distreure no deixa de tenir un rerefons interessant i important per rescatar un cop els riures i els aplaudiments han cessat.