Quin text menys Mamet aquest de Mamet… Aparentment, una comèdia frívola (bé és cert que prou audaç per defugir els estereotips del gènere) amb ressonàncies de Les amistats perilloses, però sense la cruesa a què ens té acostumats el dramaturg americà. Ara bé, potser no ho és tant d’ingenu Un matrimoni de Boston… LesLes dues protagonistes (els personatges interpretats per Emma Vilarasau i Marta Marco, respectivament) discuteixen, s’enfaden, s’insulten, perden els nervis, tenen atacs d’ira, i només troben consol, ah!, quan tenen l’oportunitat d’humiliar la criada (Emma Arquillué), de manera que, indefectiblement, a cada escena de maltractament i discriminació classista de la criada, n’hi succeeix una de reconciliació de les amants. Més mametià del que semblava, doncs.
És aquest joc pervers i fastigós de vilipendi i reconciliació el gran encert del muntatge de Josep Maria Mestres, que imprimeix el ritme i el to adequat a aquestes situacions tan contrastades i exigents per a les actrius.
Que difícil és dir el text, potser encara més quan es tracta d’una comèdia de diàlegs ràpids i punyents. El to i la modulació de les veus de les actrius no sempre s’adiu amb la intenció, probablement, és qüestió de temps.