Molts de nosaltres vam veure ja la coneguda pel·lícula dirigida per Juan Antonio Bayona, i és que no és estrany que l’homònima novel·la de Patrick Ness segueixi transformant-se arribant a diferents públics a través de diversos formats. En aquesta ocasió de la mà de LaJoven companyia, que ha sabut captar perfectament l’essència d’aquest text sanador i revelador.
No és fàcil escenificar una cosa tan abstracta com el monstre que ronda el protagonista, però han sabut fer-ho de manera encertada. La peça és molt amena i dinàmica i tot l’elenc està compromès i ben engranat. Confesso que vaig plorar com una descosida, no m’hauria d’haver posat rímel, en sortir semblava un ós panda, encara que vaig descobrir que la majoria estàvem igual. L’obra exposa moltes veritats i contradiccions de l’ésser humà que fan reflexionar i, en certa manera, estar més en pau amb tu mateixa i amb els altres.
Al teatre abundaven famílies amb fills adolescents, una obra perfecta per anar amb aquelles personetes que estan començant a sentir emocions complexes i no sempre fàcils de comprendre.
*Espectacle vist el 16/12/24 a Teatros del Canal de Madrid