Segona oportunitat per veure aquest any a Barcelona l’obra de Marc Artigau i Queralt, la qual és una d’aquelles petites sorpreses agradables a la nostra cartellera. En aquesta, l’autor ens planteja una història en la que les aparences juguen un paper important i a on l’ús de la paraula i el valor dels sentiments inconscients es converteixen en protagonistes. A més, es tracta d’una peça que sap jugar molt encertadament amb el suspens, el qual està orquestrat per una direcció subtil i executat per unes interpretacions contingudes. Tot i això, la part final de l’obra resulta una mica confusa i precipitada, sense arribar a donar temps a l’espectador a entendre ben bé què està succeint, fet que provoca un petit desconcert. Realment, és una llàstima perquè la resta de la peça és força rodona i està molt aconseguida, tant a nivell dramatúrgic, amb una trama ben portada i plena de metàfores, com a nivell artístic, on destaca una gran Anna Ycobalzeta, sense menystenir als seus dos companys. Així doncs, podem dir que Un mosquit petit és una obra interessant que provocarà que l’espectador reflexioni al sortir de la sala sobre les diferents capes de lectura proposades i els temes plantejats. Sens dubte, aquest mosquit no és tan petit com sembla.
Enllaç copiat!