L’última novel·la de Luigi Pirandello relata la crisi d’identitat de Vitangelo Moscarda en adonar-se que el seu nas està tort. El que comença sent un inofensiu defecte físic acaba en una gran reflexió filosòfica del protagonista a la recerca de la seva pròpia identitat. Qui som realment? Com ens perceben els altres? Quantes identitats projectem?
La posada en escena de Ferran Utzet juga encertadament amb la idea de l’efecte mirall per a presentar aquesta dualitat entre la nostra identitat i la que els altres perceben, el jo i l’altre. Partint d’aquesta idea juga amb el canvi (fins i tot intercanvi) de personatges, el teatre d’objectes, i un humor paròdic en confrontació amb un profund discurs filosòfic.
El joc dramàtic és divertit i intel·ligent però el ritme no és constant. La proposta és a vegades difusa, fragmentada i sense un eix central. Això afavoreix la llibertat del joc mentre desfavoreix el ritme i la connexió amb l’espectador, tot i que les interpretacions ajuden molt en aquesta relació. Especialment la de Laura Aubert qui assumeix el paper més còmic en la primera part i el més filosòfic en la segona.
En definitiva, una atrevida i divertida proposta amb una forma molt peculiar de posar en escena el concepte de dualitat, encara que a moments es perdi en si mateixa.