Perquè no crec que hi hagi cap més qualificatiu: geni. Un autèntic home del renaixement en ple segle XX: intèrpret, compositor, fotògraf, dramaturg, poeta, performer… Com deia la meva àvia, quan va néixer van trencar el motlle.
Ha estat una nit màgica sota la coordinació i direcció de Montse Colomé i Anna Llopart. La Puigserver del Lliure ha fet de circ de tres pistes on s’anaven succeint les actuacions, sense treva, dinàmiques, recordant espectacles del de Vinaròs, fins que al final ha caigut “una cosa” del cel i ha destrossat un piano de cua. A la ressenya completa podeu veure el que deia “ell” sobre això.
Al vestíbul, després de la performance, només es veien cares somrients fent comentaris elogiosos: “que bé que ens ho hem passat” o “tots voldríem un acomiadament així”. Cert, l’enveja de qualsevol futur difunt.
Crítica completa » http://bit.ly/2D9PBxx