Esperar i esperar a què passi alguna cosa, a tenir respostes o a que algú expliqui com s’ha de continuar. Perduts i perdudes en un marc d’incertesa on a vegades l’única solució és aventurar-se a acceptar que no sempre tot anirà com s’espera.
En un menjador devastat pel caos i deixat suspès en el temps s’hi troben dos convidats, una cambrera i un dels músics d’un casament. S’han quedat allà esperant que el nuvi i la núvia, juntament amb la resta de convidats, tornin després d’haver marxat per un contratemps. El públic arriba al banquet i els personatges narren l’episodi transcorregut.
El text s’estructura al voltant de textos de Bodas de sangre i algun altre poemari de Federico García Lorca. Alex Solsona i Carla Coll dibuixen amb les paraules de Lorca un relat exquisit que interpel·la a l’espectadora i la fa partícip de tota la producció. Un treball d’orfebreria amb cada mot que s’uneix a una direcció d’Alex Solsona i Pau Serés sublim que encaixa cada peça en el seu lloc natural.
Carla Coll, Camille Latron, Pol Toro i Gaspar Corts indueixen i arrosseguen al públic a una voràgine d’emocions i sensacions inigualables. Toro dona la benvinguda a cada espectador/a amb complicitat i entrega. El seu és un dels personatges més intensos i meravellosos de l’obra. La seva por, desesperació i tristesa davant de la pèrdua de la realitat i el temps canvia en un moment la visió humorística i extravertida que del seu personatge té el públic. La tendresa que emet davant la incertesa del present recull la empatia de qui seu a cada cadira de l’escenari.
La dolçor i innocència del personatge de Coll crea un vincle divertit i una mica infantil que dona frescor i aire a una situació delicada, però al mateix temps surrealista. Latron amb la seva cambrera transmet una preocupació pròpia del seu càrrec i mentre va conversant amb el públic va vessant la seva amabilitat i simpatia, provocant una connexió instantània molt agradable.
Tres intèrprets que deixen enrere els seus papers principals per convertir-se per moments en els personatges de Lorca i donar vida a les seves paraules i, especialment, a la seva passió.
Un muntatge increïble que es fa massa curt, amb un text preciós i un repartiment tremendament talentós. Amb una posada en escena detallada i molt cuidada que transporta al públic a un món paral·lel on tot sembla possible. Una producció que acaba d’arrodonir-se amb una banda sonora meravellosa amb la qual Corts aconsegueix traslladar tot el sentiment lorquià a cada nota.
Aquesta obra és teatre, vida, passió i alegria. És un cant a brindar per estar aquí i ara.