La sala Beckett ens porta aquest Grec una proposta al voltant de l’ètica, apostant per una bona fusió de gèneres a través de l’encertada dramatúrgia d’en Pau Miró. De fet, no es planteja cap tema nou, però s’aconsegueix una obra interessant que integra diferents temàtiques i que les fa avançar com si fossin una sola, fent una reflexió al voltant de l’ètica professional i personal, que tot i ser diferents, s’integren en la persona a l’hora d’aplicar-les. Es tracta d’un text que explora el món interior de tres personatges, tot aconseguint presentar una bona triàngulació entre ells que permet mostrar cada personatge i fer trontollar el món interior de la protagonista. En aquest sentit, Miró aconsegueix un bon dibuix de personatges, els quals compten amb el suport d’una estructura sòlida que fa avançar la història de forma eficaç i a on la temàtica i les reflexions flueixen per si soles. Així, trobem una direcció precisa que aposta per la naturalitat, tant en la direcció d’actors com en la posada en escena, presentant-se transparent i sense artíficis de cap mena. D’aquesta manera, ens trobem a tres actrius al servei d’un text que ens ofereixen unes interpretacions en total sintonia amb una obra que esdevé força rodona.
Enllaç copiat!