Aquesta producció de La Brutal i Temporada Alta és guapa de cullons (amb perdó). Julio Manrique torna a la càrrega. Agafa aquest guió de David Mamet que feia temps que acumulava pols i ens el serveix en un muntatge de luxe. Escenografia, audiovisuals i interpretacions, tot encaixa.
L’obra manté un ritme frenètic la major part del temps. Julio Manrique i David Selvas no deceben i es mengen l’escenari des del primer moment amb uns personatges que es volen menjar el món. Mireia Aixalà convenç amb el contingut paper que li pertoca fer entre aquests dos personatges explosius.
Una altra pel·lícula comença forta, decau per un moment, però remonta ràpidament i ens deixa el millor queda per al final… i el final val molt la pena. És espatarrant. Insisteixo, espatarrant. No us diré més. Aneu-la a veure.