La setmana passada vaig poder assistir de nou a la Sala Atrium, una d’aquestes sales que anem amb fé cega veient que té una linea de programació que podem assistir sense cap temor. Aquest cop hem assistit a veure Una dona en el mirall.
Aquest cop l’obra que ens presenta la companyia La Pulpe Teatro amb Anna Farriol i Anna Massó, ens presenta un viatge al present i al passat amb una mirada amb veu de dona. Ens situem en una societat de la postguerra (2ª Guerra Mundial) i el temps modern. A partir d’aqui veiem la relació de quatre dones intenten avançar en el temps que han viscut i amb el pes que tenen del seu passat.
L’obra, a més de ser dues històries que ens van explicant, és una visió amb una mirada femenina és una reflexió de com s’ha vist la dona en la generació de la postguerra i com veiem a la dona en la societat actual. I a partir dels diferents punts de vista en les diferents èpoques, veiem que no han canviat gaire; tot segueix igual. El mirall que és veuen les protagonistes fan un viatge en el temps (cap al passat i el present) per deixar la petjada suficient entre dues àvies i dues nétes.
Amb la dramatúrgia de Denise Duncan i sota la seva direcció, podem veure a Anna Farriol i Anna Massó en difents moments i espai (com si fossin flashbacks del nostre passat) i entrecreuant la història magníficament. A més les dues actrius tenen un canvi constant de papers que resulta hipnòtic.
Aquesta obra és d’aquelles que et conquista de mica en mica i va complaent tal com vas veient la història de les quatre noies. Tal com vaig comentar una vegada que la vaig veure per Twitter….
La resta de l’opinió la podeu llegir al següent enllaç
