Ahir vam poder gaudir d’una autèntica “perla”, una delícia d’espectacle musical, un taller de 4rt curs ESAD Musical, que ens va deixar literalment bocabadats. Aquest musical està emmarcat dins de la Mostra d’Intèrprets Emergents que organitza el Teatre EÒLIA, i és el treball de final de carrera d’aquests alumnes d’interpretació especialitzats en teatre musical.
UNA HABITACIÓ BUIDA és un musical amb text i lletres de Marc Artigau i Queralt, música de Clara Peya, direcció escènica de Joan María Segura i Bernadas i direcció musical de Miquel Tejada. Està clar que aquests noms ja són garantia de la qualitat que podem esperar de la proposta, però el que realment ens va sorprendre van ser les interpretacions dels vuit joves actors.
Una escenografia molt simple, de Lola Belles, que mostra tres espais diferents, tres habitacions buides on transcorren les tres històries que ens explicaran. Una acurada il·luminació de Conchita Pons i una posada en escena pràcticament perfecta, han fet possible que tots nosaltres ens sentíssim dins d’una habitació buida, on realitat i ficció es confonen, on tot és possible i els somnis es poden fer realitat.
Carla Pueyo ha interpretat magistralment el paper de narradora del conte que ens explica mirant-se directament als ulls, interpel·lant la nostra incapacitat de gaudir del temps i de l’espai, d’un temps que no podem controlar, d’un temps que és limitat.
Tres històries que s’acabaran interrelacionant, la d’una filla Cristina Vallribera, que vol parlar amb la seva mare, Ariadna Colomer, i vol entendre perquè la va donar en adopció. La d’un home que es vol conèixer i acceptar a si mateix, Marc Arias i Marc Pavón interpreten els dos jo de la mateixa persona. I la del fill del creador del “negoci” de les habitacions buides, Josep Agusí que passa el seu temps amb el seu ídol, Paul McCartney, interpretat per Ana Moreno.
Eric Oloz és el cicerone, la persona que rep i ajuda a les persones que volen viure l’experiència de l’habitació buida.
Tots vuit ens han ofert unes bones interpretacions, un magnífic treball coral i unes bones veus. Han estat acompanyats al piano per Miquel Tejada.
Nosaltres ens hem deixat portar per aquestes històries que fan evident que el passat ja no hi és, i el futur encara està per arribar, i per tant cal gaudir del present, gaudir d’un temps que s’escapa irremeiablement.
Una proposta que hauria de ser programada perquè realment paga molt la pena.
Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ