“Una llum tímida” ja fa temps que està en cartell i girant per diferents teatres. N’havia sentit a parlar molt bé i no me la volia perdre. Vaig aprofitar un del quatre dilluns de representació.
El tema és molt potent i tot el jovent que omplia de gom a gom el teatre (impressionant) ha de saber que fa 70 anys l’homosexualitat era considerada una malaltia quan ja no un delicte que havia de ser tractat o castigat. Dues dones que s’estimaven en ple franquisme havien d’amagar-se o fugir. El moviment LGTBI comença als anys 70 a EEUU i a Espanya 10 anys més tard. Actualment ja està més normalitzat però per aquest motiu moltes persones han sigut desgraciades o han acabat la seva vida de manera tràgica. Encara ara hi ha països on l’homosexualitat és condemnada amb penes de presó o mort.
Benvinguda sigui aquesta obra d’Àfrica Alonso Bada, inspirada en uns fets reals i absolutament necessària des del punt de vista social, polític i per la salut mental d’una societat. Benvinguda també la joventut al teatre.
El millor de l’obra són la música en viu a sobre l’escenari amb un celo (Marta Pons), una guitarra espanyola i una guitarra elèctrica (Cèlia Varón) així com les veus de Júlia Jové (la recordo perfectament a Fun Home) i Àfrica Alonso Bada que són meravelloses i les cançons tendres i adequades a cada moment. La composició musical és de la mateixa Àfrica Alonso Bada i d’Andrea Puig Doria. L’obra té alguns alts i baixos però per sort els moments baixos són substituïts per la música que et torna ràpidament a l’emoció.
M’ha desconcertat molt el bilingüisme gratuït, utilitzat arbitràriament i sense un compromís amb el text. La llengua pot i ha de ser un recurs teatral. En una escola religiosa a la postguerra el castellà era obligat i castigat l’ús de qualsevol altra llengua. Era normal que les dues dones es parlessin de vostè i en castellà a l’escola però en els moments íntims i a totes les cançons haurien d’haver utilitzat el català per coherència teatral.
En qualsevol cas és una obra basada en fets reals absolutament necessària per la memòria històrica i que ha sabut arribar al jovent i moure segurament algunes conciències.
