Emocionada i commoguda, així se surt d’aquesta producció. Havent-se creat una petita comunitat entre el públic i les intèrprets, entre els sentiments de cada espectadora i la història que es mostra dalt de l’escenari. Una sensació que, dies després, encara acompanya a cada persona que va poder viure aquell moment.
Carmen i Isabel són les protagonistes d’aquest relat, però podrien ser desenes més, perquè aquesta obra s’inspira en una història real. Ens ubiquem al 1969, en ple franquisme, quan dues professores d’una escola religiosa s’enamoren. No només viuen el secretisme que ha d’envoltar la seva relació per poder continuar vivint tranquil·les, sinó que també viuen el ser jutjades per aquells que ho intueixen o la por per una relació que els hi han dit sempre que no és “normal” i que no està bé. Passen els anys i anem veient com es desenvolupa la seva relació a través de molts obstacles, alguns, fins i tot, irreversibles.
El text és una meravella, amb una tendresa i estimació exquisides. Àfrica Alonso Bada, l’autora, ens transmet totes les emocions de les dues protagonistes, encaixant les cançons de manera magistral al relat. La connexió entre el públic i el que passa a l’escenari és instantània i es va fent més íntima a mesura que avança la narració. Cançons delicades i punyents, composades per Alonso i Andrea Puig Doria, van construint una història bonica, però al mateix temps dura i molt injusta. Moments durs que arrenquen llàgrimes a l’espectadora i d’altres tendres que esbossen un somriure a la cara de tot el públic.
La química entre les dues protagonistes és innegable. Àfrica Alonso (Isabel) i Júlia Jové (Carmen) ens enamoren mentre els seus personatges ho fan també. I les seves veus traspassen la pell hipnotitzant a cada nota, transportant cada sentiment a cada paraula proclamada.
Amb una posada en escena senzilla, quatre objectes necessaris i música en directe amb una guitarra i un violoncel, es crea el marc perfecte per aquesta producció.
Públic i intèrprets es converteix en un tot que aguanta la respiració i s’emociona amb cada línia de text, amb cada melodia. I tot això dona esperança, perquè en un moment concret totes ens unim per afrontar el dolor, però també la màgia de l’amor en totes les seves formes.
