Just a mig estiu, amb onada de calor i el Grec a punt d’acabar-se, està bé que el Versus ens delecti amb “una ronda” de Cole Porter. Un petit aperitiu, tenint en compte que a la tardor el TNC presentarà un Shakespeare amb cançons del mateix compositor americà. Aquest cop, però, el text és d’Arthur Schnitzler, un autor psicològicament complex que molts veien com el braç literari del mateix Sigmund Freud. El cert és que en aquesta versió la complexitat queda un pèl dissolta, ja que s’atorga més importància a la música que al propi text… aspecte que és perfectament lícit però que no ens ha de portar a engany.
Tot i que Cole Porter sona aquí més obscur del que és habitual i amb un ritme que alenteix moltes de les seves populars cançons, no hem d’oblidar que la intenció de Josep Costa era brindar-nos una comèdia on brillessin les facultats musicals i còmiques dels joves intèrprets. En realitat molts d’ells són graduats de l’Escola Memory i aquest és una mena de postgrau pràctic que els ajudarà a tenir contacte real amb el públic. Tot i així, compten amb l’inestimable ajuda d’un veterà com Rubén Yuste, al que ja hem vist en moltes aventures com aquesta… algunes fins i tot de molta volada: Mar i cel, Los miserables, Spamalot, Forever young, etc. El conjunt és prou interessant i entretingut, amb números molt ben resolts, com l’inicial Anything goes, l’insinuant I’m a gigolo o l’energètica I’ve got you under my skin. Un bon passatemps que potser hagués calgut una mica més de cura en l’embolcall. però que es gaudeix de forma instantània.