La vellesa és una etapa de la vida a on l’ésser humà ha d’enfrontar-se amb el pas del temps i amb si mateix, sovint sentint-se incomprés o abandonat per la gent que formava part del seu cercle íntim fins llavors. Entre d’altres factors propis de la tercera edat, aquests són els que trasllada dalt de l’escenari Peeping Tom a través d’un espectacle hipnòtic que ens situa dins d’un geriàtric per tal d’explicar-nos una història a través de la dramaturgia que intercala sorprenents peces de dansa contemporània. Aquestes mostren la virtuositat dels seus intèrprets, els quals demostren les seves dots actorals, juntament amb coreografies que juguen amb moviments d’aparença descontrolada i volàtil, com els sentiments viscuts pels personatges que apareixen en l’obra.
D’altra banda, l’escenografia mostra la fredor, l’amplitud i la buidor del lloc en el que habita la gent gran d’aquell geriàtric, reflectint d’alguna forma el seu món interior. A més, el fet que es trobi tot el terra emmoquetat produeix una sensació casposa del lloc, que s’amplifica encara més amb el petit escenari d’aquella sala d’actes a on tenen lloc petites actuacions que, més enllà d’entretenir als habitants del centre, transmet una percepció difusa d’aquell lloc i de les persones que l’integren.
Vader és una obra arriscada que combina diferents elements amb una factura elegant i de qualitat, tot explicant una situació molt dura sovint de la mà d’un tó irònic. Sens dubte, una atmosfera que Peeping Tom aconsegueix crear amb gran maestria, tant a través dels aspectes tècnics com dels creatius, i que atraparà a l’espectador, sempre i quan es desprengui de les etiquetes teatrals convencionals, fet que li permetrà gaudir d’aquest meravellós espectacle.