En doble sentit perquè és una obra en clau de conya i està de conya. Esbojarrada, desenfadada i fins tot desmarxada, però dirigida amb precisió perquè no s’esbotzi per les costures (no sé si m’acabo d’embolicar). La peça passa als llimbs, que jo em pensava que havien fet suspensió de pagaments, però es veu que no, que encara funcionen. A quatre coristes, anys 30, 50, 80 i 90 que van actuar al Club Café Maravillas, els va passar el mateix: els va caure un focus al cap i van estirar la pota. Per això estan ara als llimbs… Si us agrada divertir-vos, aneu-hi.
http://bit.ly/22aAzfk