Els anys 90 van sacsejar la Comunitat Valenciana a nivell polític i social d’una forma contundent. Potser, el primer trigaria uns anys més a fer-se del tot evident, amb judicis que encara arriben fins als nostres dies, però a nivell social, els successos van calar molt fons amb fets tràgics que es van utilitzar per part d’alguns mitjans de comunicació com autèntica mercaderia de la premsa sensacionalista més cruel, inhumana i salvatge que va ser recolzada per una gran audiència. D’alguna forma, això també va marcar la nostra manera de consumir televisió (o de programar-la), tot i que es podria extrapolar també a altres factors que han anat evolucionant a la seva manera fins al nostre present. Així, l’obra ens trasllada a aquests fets en una dramatització ben portada que alterna entre si tres històries amb una alta exposició de detalls que denoten la seva documentació. A més, la posada en escena dinàmica resulta atractiva i aconsegueix que l’espectador pugui portar millor tota la informació que se li està donant. En aquest sentit, l’obra resulta ser densa donat que potser s’excedeix en explicar massa coses, les quals són tan potents i sucoses que donarien per fer tres obres independents, i la seva durada de dues hores i quart s’acaba per fer una mica pesada. Tot i això, la funció resulta interessant i els seus punts forts s’acaben per imposar, gràcies també a un repartiment excel·lent que sosté una història que ha marcat tota la Comunitat i, segurament, l’estat espanyol fins als nostres dies.
Enllaç copiat!