Durant el Grec del 2017 ja vam poder veure una proposta d’Àlex Rigola que es representava dins d’una caixa i que permetia a l’espectador gaudir i viure el teatre d’una forma ben diferent a l’habitual. No obstant, en aquesta ocasió, la proposta es ben diferent, comptant amb quatre actors i amb una caixa més gran, la qual té cabuda per a 60 espectadors que podran gaudir d’una versió lliure de la cèlebre obra de Txèkhov. Així, ens trobem amb una posada en escena en la que compartim espai amb els actors i personatges, sentint-los tan a prop que fins i tot els sentim parlar en veu baixa o xiuxiuejant. D’aquesta manera, els sentiments que romanen amagats i que de mica en mica van sortint esclaten dins la caixa impactant en nosaltres. En aquest sentit, la nuesa de la posada en escena deixa al descobert els sentiments que emanen dels personatges i que reboten en aquelles quatre parets de fusta en les que es troba també l’espectador. De fet, tot flueix de forma natural i els quatre esplèndids actors s’encarreguen de transmetre-ho seguint aquest estil. Sens dubte, ens trobem davant d’una proposta intimista que adapta de forma molt suggerent i propera el text original, oferint-nos una posada en escena sense artificis que submergeix a l’espectador dins d’aquesta espiral de sentiments.
Enllaç copiat!