Si Les Antonietes em van apropar a Stockman amb l’anterior muntatge, ara ho realitzen amb Vània. I com a l’anterior amb un muntatge amb una forta rebuda per part dels espectadors.
Ens apropem al Teatre Lliure on a partir d’aquest dijous podreu gaudir d’una obra per a mi totalment desconeguda. Doncs si, ho sento però no he tingut cap llibre de Txèkhov en el capçal del llit i el que realitza Les Antonietes és apropar-ho amb les seves propostes. O sigui que ja té un punt a favor que m’agradi el seu muntatge.
Si em van parlar de l’obra indicant que era avorrida i amb un ritme lent, aquest cop no ha estat cert.
Pep Ambròs, Annabel Castan, Bernat Quintana, Mireia Illamola i Arnau Puig interpreten sis personatges amb un treball de dualitat de personatge de l’Arnau Puig que juga en alguns moments amb els espectadors.
Per cert, s’ha de dir que Pep Ambròs ens ofereix una gran actuació. I m’ha agradat el petit monòleg de l’Annabel Castan.
Inicialment desconcertant, de mica en mica l’austeritat del muntatge t’entra en la definició dels diferents personatges. Tot i tenir referències de l’obra totalment contradictòries amb el que m’he trobat; una obra que no resulta massa fosca i amb un punt de cinisme i vitalitat que retransmeten les ganes de tornar a viure la vida.