Els personatges d’aquesta obra són tres vaques que han fugit de l’escorxador, i el cert és que des de Revolució a la granja no havíem vist tres animals que raonessin tan bé sobre la seva condició i sobre la llibertat en general. Des del primer moment empatitzem amb les vaques i extrapolem molt fàcilment tot el seu discurs de les revolucions, les injustícies i els falsos bons sentiments. Per desgràcia, vivim en un moment de revolució sorda, pacífica i en moltes ocasions inútil. Però tal com diuen els personatges, poc abans de tornar en camions cap a l’inevitable escorxador, “ha valgut la pena intentar-ho”.
Tot i resultar a estones una mica ingènua, Vaques sagrades es veu amb interès i acaba provocant un petit nus a l’estómac. Suposo que hi té veure el bon treball de direcció, i el boníssim treball interpretatiu que porten a terme Magda Puig, Lavinia Vila i Juan Pablo Miranda. Una proposta aparentment simple, però efectiva tant per missatge com per posada en escena. Si voleu passar una horeta de teatre “revolucionari”, però igualment distret, no dubteu en visitar aquestes vaques sagrades que pasturen actualment a l’Almeria Teatre.