Avui, dissabte 7 de setembre, amb les maletes preparades i com aquell que diu “taxi a la porta” per anar a l’aeroport, poques hores abans fem cap a La Villarroel per veure la primera representació, que no estrena, de VASELINA, de Gabriele di Luca dirigida per Sergi Belbel.
Justament aquest mateix dijous va tenir lloc la roda de premsa de presentació d’aquesta producció de la Sala Trono, que inaugura la temporada a la Villarroel.
Un text que a nosaltres ens ha agradat força, precisament perquè retrata uns personatges molt “estripats” i volgudament exagerats, amb la finalitat de fer una caricatura de la societat actual, on el desamor, la soledat i la manca de felicitat, està a l’ordre del dia.
Però suposem que no tothom ho entendrà d’aquesta manera i potser alguns espectadors no acceptaran la irrealitat d’aquests personatges. De ben segur, la proposta no deixarà a ningú indiferent i de fet ja hem escoltat opinions contraposades a la sortida de la sala i fins i tot un abandonament d’un espectador quan faltaven pocs minuts pel desenllaç.
VASELINA és una comèdia negra sobre una família de “fracassats”. El seu autor, Gabriele di Luca, un dels dramaturgs Italians més aplaudits, ho diu en la seva dedicatòria, a sota del títol (en l’original Thanks for Vaselina): “obra dedicada a tots els familiars de les víctimes i a totes les víctimes dels familiars“.
El 2007 va crear la companyia Carrozzeria Orfeo que aposta per un teatre que des de l’escriptura pensa en l’espectador i ofereix històries arrelades a l’imaginari col·lectiu. Di Luca ha escrit vuit textos teatrals per a la companyia, i en tots intenta fer ressaltar els drames d’avui en dia, l’actualitat, les soledats insalvables, la manca d’amor i la felicitat inexistent, i ho fa barrejant gèneres: ironia amb tragèdia, diversió amb drama; en un continu anar i venir entre la realitat i el fet absurd, entre el que és sublim i el fet banal.
VASELINA ens presenta cinc personatges extrems, gairebé excessius, arrabassadors i punyents. Cinc personatges que viuen situacions inversemblants i aparentment sense sentit, però que en realitat mostren molts aspectes de la vida quotidiana. Fil (Joan Negrié), Charlie (Artur Busquets), Wanda (Karin Barbeta), Mina (Lluïsa Castell) i Annalisa (Joan Miquel Reig) són dos traficants de droga, una noia grassa, una mare ludòpata i un pare que va marxar fa 22 anys i ha fet el transit a una transsexual i ha estat captada per una secta religiosa.
Una proposta plantejada com una comèdia, però que entre riure i riure, planteja temes seriosos com la incomunicació, l’autoestima, la diversitat i els models familiars. Explica la història d’uns éssers humans derrotats, que no han pogut pertànyer al grup dels triomfadors. Uns perdedors que s’han rendit en no aconseguir allò que somiaven. Tal com van comentar a la roda de premsa, es tracta d’un text que connecta molt bé amb tot allò que passa al segle XXI: despersonalització i dispersió dels rols familiars.
Els espectadors riem i riem en veure algunes escenes, però quan ens parem a pensar, la rialla se’ns pot congelar als llavis, perquè en realitat tot el que passa és molt dramàtic.
Aquesta proposta va ser escrita en 2013 i s’ha representat a Itàlia de manera continuada durant sis temporades i ara s’ha fet una versió cinematogràfica.
VASELINA, dirigida per en Sergi Belbel, amb traducció del text de Joan Negrié i escenografia de Josep Iglesias, ens presenta una posada en escena vibrant, amb escenes curtes, i unes interpretacions, a moments, volgudament exagerades, que accentuen encara mes la sensació de frustració i rabia dels protagonistes, i la seva lluita desesperada per trobar la felicitat.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ