“Thanks for vaselina” de Gabriele di Luca és la versió original que va ser estrenada a Itàlia al 2013 i no ha parat de representar-se des de llavors. L’autor la va dedicar “a tutti i familiari delle vittime e a tutte le vittime dei familiari.
Va ser descoberta per Joan Negrié i presentada a Sergi Belbel qui no va dubtar en adaptar-la per a ser representada a casa nostra. El mateix Negrié n’ha fet la traducció en llengua catalana. Tania Brenlle, directora artística de La Villarroel, en la roda de premsa de la presentació es va mostrar il·lusionada d’arrencar la temporada amb aquesta obra que és estrena absoluta a l’Estat.
Vaselina és una obra tràgica-còmica. És també una obra dramàtica perquè els cinc personatges porten cada un d’ells una càrrega de fracassos repetits dels quals no se’n poden sortir tot i que ho intenten. Els riures que desperten entre el públic són una forma d’expressar la tensió dramàtica que s’hi presenta i de l’exageració de les formes d’expressió que trenquen tots els convencionalismes. En una hora i mitja que dura l’espectacle es ridiculitza tot allò que hem cregut que proporciona estabilitat emocional: la família com a nucli protector de l’individu, l’amor romàntic, la diversitat, l’ecologia, el pensament anti-sistema, la lluita per un món millor. Tot es destrossat de manera hàbil, dinàmica i divertida. Tots els temes són actuals i d’una manera o altra, són viscuts de prop o de lluny per molts espectadors. La força dramàtica la dona la conjugació de tot en un mateix escenari. Droga i altres addiccions, desamor, inseguretat, pèrdues, dols, desitjos insatisfets, disfòria de gènere… El ritme de l’obra és frenètic i els actors i actrius ho resolen amb molta agilitat.
Lluïsa Castell és una actriu completa. El personatge de la Mina dóna un toc d’esperança a situacions molt límits. Joan Negrié (Fil, el fill de la Mina) és més realista, trist i desenganyat. Joan Miquel Reig (Annalisa) desenvolupa perfectament un paper de gran dificultat per la seva obligada contenció escènica coneixent la seva gran expressivitat. ArturBusquets és Charlie i m’ha deixat meravellada la gran capacitat d’expressió oral i corporal. Karin Barbeta (Wanda) s’estrena com a actriu amb aquest muntatge. Defensa molt bé el seu personatge i esperem poder tornar-la a veure en altres ocasions. L’escenografia és de Josep Iglesias. Ens presenta unes escenes curtes però molt ben trenades.
En resum, és una peça original que esmicola molts dels problemes de la societat actual d’una manera crua i descarnada. Tot i que la velocitat en que es desenvolupa l’obra no et permet la reflexió immediata i té alguns alts i baixos, t’emportes un regust que no et deixa indiferent.