En ocasions hi ha obres de teatre que es converteixen en un fenomen global, en aquella peça que cal veure i que, per tant, és de representació quasi obligatòria en qualsevol ciutat que vulgui estar en primera línia. “Venus in fur”, de la que ja s’ha rodat la pel·lícula, entra en aquest selecte club que també inclou títols com “Arte”, “Un Déu salvatge”, “L’habitació blava”, etc. Són obres dispars però que tenen intencions similars i acaben representant-se quasi de la mateixa manera, transcendint fins i tot la seva pròpia qualitat i intentant semblar millors del que realment són. A la representació del Goya es poden veure totes les virtuts d’aquest tipus d’obres… i també tots els defectes. Sigui com sigui, hi ha esforçades interpretacions i un intent, no sempre aconseguit, de no lliurar-se a la comèdia fàcil.
Enllaç copiat!