La Víctor Català avui i sempre

La Sala Atrium obre les seves portes amb una remodelació i estrena dues peces molt poc o gens conegudes pel públic amant de l’obra de V. Català.
Constantment es van representant obres de la Víctor. Recordem La infanticida de la que vam poder veure una versió musical amb Neus Pàmies i música de Clara Peya al 2021. A l’any següent, Carme Portacelli va dirigir al TNC un espectacle basat en els llibres Tots els contes i Mosaics juntament amb un repàs de la vida i la seva obra. I a l’any 24 La Companyia La Tremenda va presentar Lo cant de les ànimes mudes, una deliciosa barreja del poemari del mesos musicat per Ismael Dueñas i el conte Les ànimes mudes adaptat per Jordi Vilà al teatre per la qual adaptació va ser nominat a millor llibret als Premis de Teatre Musical.
Verbagàlia és la fusió de dos monòlegs de la Víctor: La tieta i Verbagàlia, ambdós escrits al 1899 i que són representats per primera vegada conjuntament a dalt d’un escenari. Sense tenir res a veure l’un amb l’altre i sense que hi hagi interacció entre els dos intèrprets, les seves mirades conflueixen, s’escolten i s’entenen.
Sota la direcció d’Albert Arribas, Paula Blanco i Oriol Genís interpreten cada u el seu monòleg. S’han de llegir els monòlegs o anar a veure ara aquesta obra a la Sala Atrium per escoltar les meravelloses paraules (de vegades alguna és difícil d’entendre) i les magnífiques interpretacions. Paula Blanco no només recita el text sinó que parla amb els ulls, el to de veu i petits moviments d’expressió a la cara. No mou ni una mica el cos amb la qual cosa et pots concentrar més en la història i les paraules. Oriol Genís es belluga una mica més perquè el text ho demana. Fins i tot canta un cançó: Ai! Quina mare tinc amb música i lletra originals de Víctor Català.
S’acaba avui. Espero que facin gira o la reprogramin perquè penso tornar-hi.