Un musical atípic, conceptuat com a òpera rock pel grup osonenc Obeses, que liderats pel cantant Arnau Tordera , són els que han construït musicalment aquest espectacle.
Una desena d’actors a l’escenari i cinc músics situats a les llotges laterals. Un diàleg entre els dos Verdaguer, el jove i el vell, que és qui analitza la vida viscuda i la no viscuda i fa balanç dels somnis de joventut que no ha pogut complir per manca de valentia o de convicció. Són les ombres.
Verdaguer està enamorat de la Roser (Xuel Díaz), una noia del mas d’Heures que s’acaba comprometent amb l’hereu. Els llavis de la Roser són les maduixes.
No dubtem que bones intencions i ganes de fer-ho bé, hi són, però el resultat és per nosaltres molt pobre, ja que a banda de l’escenografia que hem trobat molt austera i estàtica, la posada en escena i sobretot la coreografia ens ha fet pensar molt sovint en què estàvem veient uns pastorets d’escola. No ha ajudat gens un, també per nosaltres, pèssim disseny de llums que feien passar el fons ennuvolat d’un gris a un groc o a un vermell sense transició, de cop i volta, o il·luminaven amb un focus a un dels personatges ara en blau, ara en blanc, ara en vermell, també sense transició …
Les veus també les hem trobat molt desajustades, tret dels dos Verdaguer i de la Roser, la resta del repartiment ha estat més que fluixa tant en veu com en interpretacions. En la primera part de la representació inclús creiem que hi ha hagut un excés de desafinacions, que pensem han estat a causa dels nervis de l’estrena a Barcelona.
Ens ha agradat molt la música en directe, tot i que en alguns moments era repetitiva i una mica monòtona, però globalment és el millor de la proposta.
En resum, una proposta que ens ha agradat veure, però que globalment ens ha decebut força.
Si desitgeu llegir la valoració original, només heu de clicar AQUÍ