Ens trobem davant d’un drama amb un cert aire d’intriga, que ens fa estar pendents des d’un bon començament de la historia que se’ns presenta. Un mort, un culpable i una víctima. Estem com a observadors d’un seguit de trobades entre dues germanes en un locutori d’una presó. Una està aparentment tranquil•la, l’altre està nerviosa i molt angoixada .Entre elles dues hi ha un pacte. Pot ser de vegades el culpable, víctima ? Fins on som capaços de renunciar a la nostra llibertat per algú qui estimem? Ha servit al final d’alguna cosa el sacrifici ?
Una posta en escena correcta ,unes interpretacions del tot creïbles i una historia molt ben trobada. Però personalment, m’ha sobrat les floritures d’acompanyament d’algunes frases; que en moltes ocasions les he trobat una mica antiquades per una obra tan contemporània, d’aquí la meva puntuació un pel baixa. Si més no us la recomano, ja que la trama és molt bona i te un desenllaç final inesperat .”L’empresonament no acaba a la porta de la presó. Els seus murs s’estenen fins a casa, ensorrant les vides de tots els que els envolten”.