Estem tan acostumats a prioritzar la vista a l’hora de valorar un espectacle que resulta realment sorprenent el repte d’endinsar-se en aquesta proposta de teatre en la completa foscor.
Es tracta d’una experiència sensorial, et proposen entrar a la sala totalment a les fosques, agafat a les espatlles del públic fins a arribar a les butaques, i un cop dins, estar disposat a deixar-se portar. Una sèrie de sons, olors, i músiques gravades i en directe es van succeint durant 45 minuts, sense paraules, sense imatges, més que les que s’apareixen al teu cap a causa de l’associació que fem dels sons que escoltem.
En aquesta proposta tan interessant teatralment parlant, he trobat a faltar un petit context, una història o una ficció, ja que ens permet sentir de formes diferents, notar com els sentits aliens a la vista s’expandeixen i prenen presència.