La primera de les peces del projecte, anomenada “PROYECTO 43-2” va ser estrenada el febrer de 2012. Un treball fet a partir d’entrevistes amb els protagonistes reals dels fets per tal d’entendre la realitat social actual d’Euskadi.
En 2015 s’estrena la segona de les peces de la trilogia “LA MIRADA DEL OTRO” que nosaltres vam poder veure la temporada passada en aquesta mateixa sala. En aquesta proposta ens van fer partícips de les trobades entre víctimes d’ETA i dissidents de la banda, trobades que van tenir lloc a la presó de Nanclares de la Oca (Àlaba).
VIAJE AL FIN DE LA NOCHE ens presenta dues persones que han viscut la violència en el país basc des de dos punts totalment oposats. María San Miguel és la filla d’una persona assassinada pels GAL i viu amb dolor l’absència del pare. Alfonso Mendiguchía (quina veu !!!), és el fill d’una persona assassinada per ETA i viu amb dolor l’absència de la mare.
Desgranen els seus records de quan encara hi eren, i els seus personatges són tan reals, tan convincents que patim amb ells l’absència dolorosa del pare i de la mare.
Ella escriu un diari a la seva filla acabada de néixer i parla del seu pare perquè la nena quan sigui gran no oblidi el seu avi.
Ell puja al “monte” per parlar amb la mare i li explica a la seva filla gran qui era la seva àvia, perquè, i com va morir. Vol que la seva filla conegui la història, que no oblidi.
Una magnífica posada en escena on la simbologia de la terra a l’escenari, que permet enterrar i desenterrar el nostre passat, la nostra història. Una enorme tina de sidra com a punt de trobada i on dues persones tan distanciades ideològicament, es poden arribar a entendre parlant, deixant sortir els neguits i les pors, i fins i tot la rabia continguda durant tota una vida de silenci.
Magnífica també la il·luminació de Xiqui Rodríguez i la banda sonora de Jorge Arribas. Tot plegat, una proposta que ha aconseguit la nostra empatia amb un procés dolorós que encara marca tota una generació, i que ens permet tenir al nostre davant, els diferents punts de vista d’una realitat que nosaltres vàrem viure intensament, malgrat que físicament, per sort, de lluny.
Si voleu llegir l’apunt original, només cal que cliqueu en aquest ENLLAÇ