Avui dia és molt difícil trobar un espectacle de comèdia on s’aconsegueixi que, al finalitzar, més d’un centenar de persones siguin en peu aplaudint durant minuts. Víctor Parrado ho aconseguí fa uns dies després del seu show El peliculero, el qual va molt més enllà de la simple comèdia i genera un ambient de complicitat que porta al públic a viure una experiència molt “parradista”.
Víctor Parrado ja demostrava amb el seu show anterior, La noche de Parrado, que el seu humor i la seva filosofia vital són molt diferents a allò habitual dins el món de la comèdia i del stand up comedy. No és estrany, per tant, el plantejament de El Peliculero, basat en molt més que la comèdia o la voluntat de fer riure el públic. En aquest show, el còmic presenta, entrega i rep un premi en una fictícia gala dels Oscars. Mitjançant aquest pretext, Parrado serà capaç d’efectuar un discurs d’agraïment pel premi que li donarà l’oportunitat de parlar de temes fonamentals i crucials a la vida com l’amor, l’amistat, la joventut, la infantesa…
S’ha de destacar la maduresa escènica d’en Parrado, que aconsegueix guanyar-se al públic ja des de l’inici del propi show, improvisant amb ell i fent-lo entrar dins d’una dinàmica còmica de la qual ja no se’n surt fins que s’apaguen els llums. Interactuant amb el públic, cantant, ballant, recreant la seva infància, recurrint a efectes sonors, audiovisuals, fotografies… Parrado fa ús d’un ventall molt ampli de recursos per aconseguir—de manera efectiva—que el públic gairebé no pari de riure i aplaudir.
El riure es allò principal d’aquest monòleg de pel·lícula, però també hi ha lloc per a aquest “parradismo” al que ens té acostumats. Així, el públic no només riu, sinó que també veu un monòleg que tracta d’emprar la comèdia per promoure valors “buenrollistas”: l’empatia, l’amistat, l’amor, la sinceritat… Parrado demostra un cop més que no tot és comèdia, tot i que s’hi pugui fer comèdia de tot. Aquestes reflexions i digressions donen, sota el meu punt de vista, una dimensió molt valuosa al show, que transcendeix la pròpia comèdia. Parrado aconsegueix que el públic rigui constantment, però també l’incita a reflexionar, a valorar els petits gestos i la fortuna que hi ha a les coses petites.
El Peliculero és un show més madur, un show de pel·lícula basat en un discurs d’agraïment a la vida, a les petites coses que ens fan feliços i que són importants a les nostres vides. Sempre des de la comèdia, però sense oblidar que no tot és riure. Aconsegueix, de manera innegable i efectiva, que tot el seu públic es converteixi al “parradismo” i acabi el show aplaudint dempeus fins que fan mal les mans, recollint targetes amb missatges “buenrollistas” i fent cues de més de mitja hora per fer-se una foto. Aquest show és un èxit, una petita joia que connecta amb la vida de l’espectador. Funciona amb tant d’èxit perquè l’espectador s’hi veu a ell mateix allà a dalt, recollint un Oscar, donant les gràcies…
Vaig recollir una targeta al final de l’espectacle que citava a Antoine de Saint-Exupéry i el seu cèlebre El petit príncep: “Lo esencial es invisible a los ojos”. Concentra, d’alguna manera, allò que fa Parrado: una comèdia que no es basa en riure, sinó allò essencial, allò que va més enllà de la mateixa.