Pau Carrió ha adaptat aquest Enric V començant pel final d’Enric IV, i això m’ha semblat un encert perquè ens ha posat en antecedents (mostrant el jove esbojarrat que era abans de ser coronat). A partir d’aquí s’ha endinsat en la discussió dels bisbes i la batalla d’Agincourt i ha fet algunes concessions a la “modernitat” que no m’han semblat massa afortunades. Tot i així, en general l’obra ha funcionat bastant bé. La inclusió dels músics en directe no m’ha semblat cap aportació especial, potser perquè s’ha magnificat que un d’ells és component d’un grup de moda. Penso que molts haurien pogut fer el mateix. Llegir més.
Enllaç copiat!