Gabriel Córdoba estrena nou registre, i el cert és que ens ha sorprès. Aquest showman i monologuista, que ja havíem vist a Esperanto-te, sovint opta per la comèdia dramàtica quan escriu, dirigeix i interpreta teatre. Vidas prestadas és una obra ben escrita, on es combina molt bé la comèdia amb reflexions sobre el teatre i la vida… o bé sobre el teatre com a modus de vida, que de fet és del que va el text. En aquest sentit, el ritme està molt ben dosificat i els dos únics personatges es complementen a la perfecció, tot i les seves suposades diferències… I dic suposades perquè en el fons són dos personatges que lluiten per una mateixa passió, però des de perspectives oposades i amb armes molt diferents.
Si obviem algun moment d’excessiva i innecessària intensitat, podem dir que Vidas prestadas és un molt bon producte i també un petit homenatge a tota la gent que viu el teatre des de dins, i fins i tot com a espectador… Un producte en el que destaca la divertida performance de Rafa Delacroix, que substitueix a l’inicialment previst Albert Garcés. Recomanable per a tots aquells que, a part de riallades, volen emportar-se a casa reflexions i pensaments que de ben segur els faran ser una mica millors persones.