El dramaturg anglès Noël Coward va estrenar Vides privades l’any 1930, i des d’aquell precís moment el text es va convertir en un dels principals referents de l’alta comèdia britànica. L’obra ha tingut incomptables versions, i per elles hi ha desfilat un bon nombre d’estrelles del teatre o el cinema anglosaxó del moment: Gertrude Lawrence, Laurence Olivier, Tallulah Bankhead, Maggie Smith, John Gielgud, Richard Burton, Elizabeth Taylor, Joan Collins, etc. Tot i que ara pot semblar un text superat i un pèl passat de moda, el seu mèrit encara és el de reflectir com pocs la batalla entre sexes i la sofisticació d’uns diàlegs i unes situacions d’una època molt concreta. Segons sembla, La Brutal tenia molt clar que calia actualitzar la peça a la Catalunya d’ara mateix, sense tenir en compte que molta part de la gràcia de Coward es quedaria pel camí i no arribaria a escena. Era d’imaginar que no es tornaria a la clàssica reproducció dels esmòquings i els vestits llargs, però trobo que aquesta versió dels progres que passen nits romàntiques a Begur, que es fan portar sushi a domicili i que tenen un apartament turístic al Gòtic de Barcelona desvirtua l’essència del dramaturg. Sí, és cert que encara queden els personatges i les paraules, però dóna la sensació que a l’allunyar-los del seu hàbitat habitual han perdut efectivitat.
S’ha de reconèixer, però, que La Brutal sempre cobreix uns mínims de qualitat en tots els seus projectes. Els quatre actors defensen molt bé la proposta, i dóna gust veure a David Selvas i a Marta Marco -sovint en rols molt més dramàtics- divertint-se en una comèdia d’embolics com és aquesta. L’embolcall escenogràfic, tot i que al principi recorda molt al de Caiguts del cel, també està per sobre del que s’estila a les comèdies de boulevard a l’ús. Potser les cançons triades no encaixen tant bé com en altres obres de la companyia, però està clar que la utilització d’aquest recurs ja s’ha convertit en marca de la casa i ja s’espera en quasi tots els seus muntatges. En definitiva, una comèdia que us distraurà i us complaurà… sobretot si no sabeu qui és Noël Coward i si no aneu amb cap idea prefixada.