Nova nit d’estrena al Teatre Romea, tot i que aquests dies tens més ganes d’estar al carrer que a una sala de teatre aprofitem per desconnectar una estona de tot aquest remolí de noticies que tenim aquests dies. I no oblidarem tot una vegada que comenci l’obra.
La retòrica en el moment actual, tenim justificat la rebel·lió per uns drets perduts, encara que vagi en contra d’una part de la població? Les lleis han d’estar per sobre de tot? preguntes que avui més que mai les tenim a l’ordre del dia.
Un parell d’investigadors han de presentar el seu treball sobre “Ciceró” per llicenciar-se i en un moment determinat es troben amb un home que per explicar la seva visió del filòsof es reparteixen els papers per donar-nos una classe magistral del passat (i del present) que ens envolta aquests dies. Un diàleg sobre l’actualitat i que podem veure referències a la política espanyola i al conflicte català.
Recomano per la seva implicació en els nostres dies, en qualsevol rèplica la veus en el que està succeint als carrers. Amb un inici que atrapa, arriba un moment que de mica en mica perd pistonada i va perdent intensitat. El moment final tenim unes projeccions en els llibres de la biblioteca que no m’han convençut gaire. Les répliques que li feien al mateix Cicerón es pedien tota la força en les gravacions i projeccions davant l’actor.
Els tres protagonistes estan esplèndids. Josep Maria Pou en el seu personatge encarna a la perfecció aquest professor que vol explicar als seus “alumnes” una bona classe d’història. Miranda Gas i especialment Bernat Quintana li donen les répliques oportunes però agafan empenta i fa que l’obra recupero en segons quins moments la frescura que a vegades perd.
Oportuna la recreació de Cicerón en aquests moments, ara falta que el públic assisteixi al teatre en aquests dies convulsos on tothom vol estar al carrer. Però al sortir ens preguntarem si les lleis estan per sobre de totes les coses, si el poble està legitimat a realitzar una revolució, el cumpliment de les lleis,.. moltes preguntes que avui tenim al carrer.
Podeu veure tota la meva opinió al següent enllaç