Volver a Madryn explota les possibilitats del llenguatge cinematogràfic dins del teatre. En clau de thriller i comèdia negra, aquesta obra és narració que esdevé en joc escènic.
Alba Florejachs debuta com a directora amb “Volver a Madryn” de Rodrigo Cuesta. No és un test fàcil i la seva direcció és adient al text. El fa molt actiu i dinàmic.
Un bon treball dels tres actors, Felipe Cabezas l’he vist en papers on les màscares i la commedia dell’arte era un gran conèixedor i que en les últimes obres s’ha anat obrint en altres especialitats actorals. Miquel Malirach, altre actor que vaig descobrir en peces musicals. I Adrián de Núñez és l’únic que, si no vaig errat, no l’he vist actuar anteriorment. Tots tres han fet un gran treball en aquesta obra.
Adrián de Núñez, Felipe Cabezas i Miquel Malirach aconsegueixen que tots tres es multipliquin en una multitud de personatges per anar explicant la trama que per moments sembla que sigui una obra policial. Però que va tocant també un humor negre.
Jugant molt amb les llums, assoleixen que la narrativa de l’obra sigui molt especial. Moments on només veiem a un protagonista, per un canvi de llum apareix l’altre. Com diuen, sembla que estem veient diferents escenes d’una pel·lícula negra.
L’obra fragmentada que es va teixint per moment. Amb poca escenografia, unes cadires, un fum que apareix de tant en tant i els tres actors i múltiples personatges. Sense oblidar, el lloc de llums que sembla un personatge més i un element molt imprescindible. Una gran feina tècnica en aquesta obra.
Poder veure la resta de la meva opinió al següent enllaç
