La cartellera de Barcelona s’omple any rere any de grans musicals d’una qualitat aclaparadora. West Side Story és l’última gran estrena, que apareix per celebrar els 100 anys del naixement de Leonard Bernstein i per delectar-nos amb unes músiques i coreografies que estan a l’Olimp dels clàssics indiscutibles del gènere.
La producció de SOM Produce és rotundament magistral. Compta amb una espectacular posada en escena instrumentada per una orquestra de 20 músics i suma un elenc de gairebé 40 actors i ballarins, tots brillants en els seus papers. Javier Ariano, el jove actor que interpreta Tony, és possiblement el millor actor de musicals que he vist en la meva vida. Amb ell la màgia del musical és completa: té una veu preciosa amb la que salta del text a la música amb tal veritat i naturalitat que no pots sinó deixar-te portar per la seva història.
La gran virtut dels clàssics és la de mantenir-se vigents malgrat el pas dels anys i els canvis sociopolítics. West Side Story es va escriure el 1957 basant-se en el Romeu i Julieta de William Shakespeare -1597-, però és més actual que mai. Centrada en els problemes que van derivar de la immigració llatinoamericana als Estats Units, és d’agrair que torni a obrir el debat de com abordar el tema de la immigració en una època on els polítics responen amb salvatges discursos racistes als èxodes de víctimes de les guerres dels nostres països veïns. Maria i Tony ens ho deixen clar: més debat, més amor i més pau.