A punt de commemorar el 90è aniversari de Stephen Sondheim (encara amb vida), resulta una feliç coincidència que sigui ara quan West Side Story, el seu debut com a lletrista, ens arribi a Barcelona. Després del seu èxit a Madrid i l’expectativa creada al seu voltant, podem dir que el muntatge ha aconseguit estar a l’alçada del que el públic d’aquí podia esperar. Es tracta d’una proposta d’alta inversió i recursos tècnics i artístics que llueixen sobre l’escena de manera impecable, amb un resultat final polit i perfeccionat, cosa que deixa en evidència a altres propostes que hem vist en altres ocasiones. En l’espectacle, destaca notablement el bon nivell dels ballarins que segueixen les coreografies originals molt ben orquestrades en els números corals, sobretot, en el primer acte i, en concret, durant les baralles de les dues bandes. D’altra banda, tot i que el protagonisme està bastant repartit, cal ressaltar la gran química de la parella d’enamorats, dels quals la qualitat vocal de Talía del Val resulta impressionant. No només té un registre potent sinó que, a més, s’adequa genialment al personatge. L’evolució de tots dos, a més, està ben traçada i podem veure el seu viatge emocional amb claredat a través d’unes poques escenes. Finalment, és imprescindible mencionar la gran feina per part de la direcció musical que empasta tan bé l’orquestra i les veus. En definitiva, es tracta d’una delícia que enamorarà als fanàtics del gènere musical, gràcies a la seva efectivitat però també per la seva encisadora escenografia i un disseny de vestuari tan colorista com meticulosament cuidat.
Enllaç copiat!