Sense cap mena de dubte ez tracta d’un dels musicals més representatius de la història dels musicals, amb partitura de Leonard Bernstein i Stephen Sondheim, el text d’Arthur Laurens i les coreografies originals de Jerome Robbins. Ara arriba a Barcelona en la versió integra del musical que va debutar a Broadway el 1957, ha estat adaptada al castellà per Alejandro Serrano i David Serrano.
El text transporta a “Romeu i Julieta” a la ciutat de Nova York, on dos joves, pertanyents a col·lectius diferents s’enamoren i es veuen atrapats per l’enfrontament entre dues bandes de carrer, els Jets i els Sharks, els americans i els porto-riquenys. Tony i Maria lluiten per aquest amor en un ambient d’odi, violència i prejudicis.
Aquesta adaptació està dirigida per Federico Barrios, que ha treballat a partir de la coreografia i el llibret original, i que segons manifesta ha volgut intentar que els fans oblidéssim, ni que fos temporalment, la pel·lícula de Robert Wise del 1961 que tots hem vist una i mil vegades. Creiem que oblidar-se del que hem vist i escoltat a la pel·lícula, és difícil, per no dir impossible … no es poden evitar les comparacions, per molt que ho intentem.
En l’àmbit interpretatiu podem dir que hi ha forçes desigualtats, que s’obliden amb la magnífica posada en escena, dotada d’un gran dinamisme i amb unes coreografies molt encertades. Hem de destacar, en general, el gran nivell dels ballarins i ballarines i la precisa coreografia de tot l’espectacle.
Amb un elenc de més de quaranta persones entre artistes, músics i personal tècnic, i una petita orquestra en directe, dirigida per Gaby Goldman, hem gaudit i molt, d’aquest musical ple de color i passió.
Potser la part més fluixeta d’aquesta producció, és el nivell dels intèrprets principals, potser per culpa de les comparacions que tots fem amb els de la pel·lícula, tot i reconèixer que no els hauríem de fer, perquè aquella qualitat vocal, és impossible igualar-la. Tot i això, ens han sorprès favorablement, gairebé tots, però molt especialment la veu de les cantants Lucía Ambrosini i Teresa Ferrer.
Aquest muntatge de SOMProduce ha estat molt cuidat, tant per l’escenografia de Ricardo Sánchez Cuesta, el vistós i acolorit vestuari d’Antonio Belart i Ana Llena, la il·luminació de Carlos Torrijos (AAI) i Juan Gómez Cornejo (AAI) i el extraordinary disseny de so de Gaston Brisky, com per l’oportunitat de gaudir de música en directe i una digna selecció de veus, que doten al conjunt d’una gran potència escènica.
Els canvis escenogràfics, d’una meticulositat i dinamisme increïbles ens han fet passar del gimnàs on té lloc el ball, al bar del DOC dins i fora, a la botiga de l’Anita, a l’habitació de la Maria o a l’espai de la baralla sota el pont, sense interrupcions, com si tot estàs dotat de màgia. En aquest aspecte res a envejar de les produccions que hem tingut la sort de veure a Londres o Nova York.
Per tant, globalment, podem parlar d’una posada en escena espectacular, que ens ha fet reviure aquesta magnífica història d’amor que forma part de la nostra vida musical, i que malgrat el temps transcorregut des de la seva creació, continua sent vigent a la nostra societat, on malauradament, existeixen actituds xenòfobes.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ