Amb la informació que podeu veure a la fitxa de l’espectacle, o millor dit desinformació es presenta “White Rabbit Red Rabbit“. No pot tenir millor markèting per vendre una proposta teatral, un monòleg o un joc a dalt de l’escenari. No saps que vas a veure, ni el que pots trobar-te i (inicialment) ningú et comenta res.
Sembla que en lloc d’anar a veure a escena una obra o la lectura d’un text, ens trobem en un joc on has d’entrar quan ja comprem l’entrada. Mirar de no saber-ne res de l’obra, ni per on aniran els trets. Un markèting perfecte, ja que no saps si l’autor és fals i tot emboltat de misteri. Un facebook, fotografies que ja em fan dubtar de tota credibilitat. O potser no!
A la sortida de l’obra, el primer que m’ha vingut al cap van ser dues pelicules. Una “Testigo de Cargo”/Psicosis on al finalitzar (o a la presentació ) la pel·licula sortia Alfred Hitchcock demanant al personal que no expliqués el que habia vist per preservar la sorpresa final en tots dos casos.
Heu entrat al joc que us presenten? Segons les informacions no oficionals i pel boca-orella que m’ha arribat (i sense spoilers) la paraula que definia la funció era decepcionant. Jo vaig tenir sort, i ha estat una funció/joc que va funcionar. Per cert, va ser amb Àngels Barceló,
Podeu veure la resta de la opinió al blog