“Io sono una forza del passato”
“Who is me” és un espectacle que ens submergeix en la vida, obra i filosofia del director de cinema Pier Paolo Pasolini .
Àlex Rigola i Carlota Subirós han creat un retrat líric i poètic d’aquest personatge a partir d’un poema inacabat, que porta per títol “Poeta delle ceneri” .
Es tracta d’un poema autobiogràfic que va ser publicat per primera vegada a la revista “Nou Tema” el 1980, editat per Enzo Siciliano.
El títol d’aquesta proposta “Who is me” va ser originalment “Qui sóc jo” (en referència a la llista de notes “Qui és qui”). El text data dels anys 1966-1967,anys de fonamental importància per a l’escriptor, per la seva experimentació artística, tant en literatura, com en cinema.
El text és brutal. Líric, poètic, nostàlgic. Un monòleg que es mou entre la confessió i la meditació.
El punt de partida és la resposta de Pasolini, interpretat per l’actor Gonzalo Cunill, a un entrevistador imaginari dels Estats Units, sobre el seu treball. A partir d’aquí, ens parla del seu pensament ètic i estètic , de la seva relació familiar, de l’assassinat del seu germà Guido, de la seva llengua materna (friülà), de les seves arrels, de la seva terra, de religió, de les seves idees marxistes, de la ideologia feixista del seu pare, d’amor, de sexualitat, de literatura, de cinema…
La posada en escena és austera, una caixa de fusta destinada a protegir una obra d’art de gran valor; en aquest cas el d’un poema autobiogràfic de Pasolini sense acabar, que va escriure poc abans del seu assassinat. Un espai minúscul, pensat per a una trentena d’espectadors, amb la intenció d’apropar-nos d’una manera més íntima i personal a la figura del poeta. Gonzalo Cunill s’integra en el text i el fa real, el fa viu i ens el fa viure. Ens mira directament als ulls i comparteix amb nosaltres les seves angoixes, la seva ràbia, les seves idees,…
A “Who is me” he descobert a un home amb una gran personalitat, intel·lectual, polifacètic, intel.ligent, irònic, provocador i polèmic.