Feia dies que havíem comprat les entrades per anar a veure aquest espectacle que ens feia especial il·lusió, una proposta de Nao Albet, al que admirem i seguim d’ençà que el vam veure treballar per primera vegada.
…. i va resultar un absolut desencís, per diversos motius….
“WORD and MUSIC” és la segona producció d’Escenes, música en moviment, d’aquesta temporada de L’Auditori, i Nao Albet n’és el director i interpreta “Words” descobrint l’univers de Samuel Beckett. El grup instrumental bcn216 és “Music”, la melodia de Feldman.
Primera sorpresa, és en angles i el sobretitulat es projecta a sobre de la cortina que tapa l’escenari i que en estar frunzida no deixa llegir bé, i fins i tot en alguns moments no es pot llegir.
Un cop a casa tornem a mirar la web de l’Auditori … Estava indicat en algun lloc que era un espectacle en angles ???, doncs NO. Creiem que no és justificable que abans de comprar les entrades no s’informi que l’espectacle és en llengua estrangera….. i encara menys quan els sobretítols és gairebé impossible llegir-los.
Dos personatges tenen el protagonisme, Words o Joe (Nao Albet) i Music o Bob (David Albet), que treballen junts i l’un contra l’altre, conduïts per Croak (Jordi Figueras), el personatge darrere la cortina.
Sabíem que es tractava d’una peça difícil, pràcticament inintel·ligible, com tota l’obra de Samuel Beckett i anàvem disposats a deixant-se portar per les imatges i per la música. I aquí ens hem trobat amb la segona sorpresa de la nit, amb total sinceritat no ens ha agradat gens el que hem vist, ni estètica ni musicalment. Hem vist un treball que no hem entès en absolut (i no nomès per l’idioma) i que no hem gaudit, ni tan sols estèticament ens ha sorprès o agradat el recurs del piano ple d’aigua vermella, o la ballarina emmascarada o que els músics és desplacessin per l’escenari com si estiguessin malalts o vells. O que de cop es treguin les bates blanques i quedin vestits de negre. Ni las mànegues omplint-se d’aigua vermella. Ni que en Croak es mori.
Per rematar-ho, en un moment de l’espectacle es projecten imatges sobre la cortina blanca, però …. ai làs !!!!, va i el dia de l’estrena els ha fallat gairebé tot…. i han deixat de projectar-se les imatges i el sobretitulat. Una bona estona on només sentíem al Nao parlant sense entendre ni un mot.
Lamentem que sigui així, però per nosaltres és un espectacle fallit que vol impactar estèticament però que no ens ha arribat en cap moment, ni tan sols ens ha agradat la interpretació d’en Nao Albet. Tampoc la part musical ens ha agradat, malgrat l’esforç dels 7 músics en fer-nos arribar la partitura de Morton Feldman.
Per acabar-ho d’adobar, el sistema de mànegues on circula la “sang”, també s’ha espatllat i en Nao no li ha quedat més remei que taponar la sortida d’una d’elles en les escenes finals, perquè no s’escampes el líquid per tota la platea.
Si desitgeu llegir la valoració sencera, només heu de clicar AQUÍ