Beneïda innocència porta als Luchana aquesta adaptació de la novel·la de Teresa López Cerdán per agitar totes aquelles persones que estem passant per la crisi dels 30. Amb una posada en escena senzilla i efectiva com ja van fer amb Gordas, aquesta vegada ens expliquen la història de Karma.
Com a bona feminista empoderada i contradictòriament fan de les comèdies romàntiques típiques i tòpiques i de les pel·lis que em munto al cap, vaig sortir d’aquesta obra encantada. Perquè encara que en principi pugui semblar que tot siguin rialles i un tema superflu toca l’espina dorsal d’una generació que va veure com els seus pares tenien feina fixa, casa en propietat i fills amb la seva edat, mentre que els i les trentenes juguem a ser adults, amb unes regles diferents de les que venien al llibre d’instruccions. Ens van canviar els treballs fixos per precarietat, la casa en propietat per compartir cuchitrils llogats sense data de caducitat a la vista i això de tenir descendència, amb les dades anteriors i amb unes relacions de consum ràpid, es complica.
I en tot això, els 30 són com la línia invisible que tenim pànic creuar, perquè amb 28 pots continuar vivint a casa dels teus pares però amb 30, AMB 30… Una línia invisible imposada per la mateixa societat que ens va canviar les instruccions dús de la vida adulta i ens va amagar el botó de donar de baixa la meva subscripció.
I a tot aquest moll, Karma i una mica tothom no busquem tant, només busquem la nostra gran història d’amor. Però, estem segurs que el nostre gran amor és on pensem? De tot això i una mica més va Yo siempre seré yo, a pesar de ti, una obra amb una forma original d’explicar les coses i amb tres personatges Karma, Roberto i Leo, interpretats magníficament, tant que segur que hi veus reflectit algú conegut, fins i tot a tu mateixa.
*Espectacle vist a Teatros Luchana de Madrid