La companyia Bendita Inocencia torna al Condal després d’haver fet un parell de temporades amb Gordas, una comèdia que va aconseguir un bon èxit de públic. La tornada, però, és amb l’adaptació de la novel·la de Teresa López Cerdán, que a la vegada protagonitza la peça juntament amb Ger i Raúl Pulido. Estem davant d’un gènere que potser podríem anomenar com la nova comèdia romàntica, on la crisi dels trenta, els amics que comparteixen pis o les parelles que es dediquen a fer ghosting són el pa de cada dia.
La veritat és que em va costar identificar-me amb els personatges, que en moltes situacions demostren tenir molt poca maduresa… tot i estar rondant la trentena (de fet, fan coses més pròpies dels adolescents que de joves de la seva edat). Queda clar que viuen en un món precari, treballen de coses que no els hi agraden, comparteixen pis perquè no poden comprar-se res i viuen en un món que molts cops els hi és hostil i els hi va a la contra. Però dona la sensació que més que lluitar en contra de tot això fan el possible per adaptar-s’hi. A partir d’aquí, ens encarem amb tots els traumes, les obsessions i els dubtes de la protagonista davant d’un “ligue” –de Tínder, òbviament- que encara arrossega més problemes que ella. Tot això mostrat amb una bona dosi de tòpics, personatges una mica plans, unes pinzellades de manual d’autoajuda i un ús de la dramatúrgia que sembla inspirar-se més en l’Stand-up que en el teatre.
Suposo que no sóc el públic per a una obra d’aquest tipus, però no cal patir perquè només amb la primera funció la cosa augura un altre èxit immediat. I si triomfa, els fans estaran de sort ja que encara es pot adaptar la segona novel·la de Teresa López: Yo siempre seré yo, pero contigo.