Tenir una idea preestablerta de la vida que es vol tenir o la que se suposa que s’ha de tenir juga en contra gairebé sempre. La por a no aconseguir l’objectiu i la possibilitat d’acceptar qualsevol element que pugui fer arribar a la meta és latent a cada passa. A vegades s’arriba fins al límit i, fins que no es toca la tecla adequada, el castell de cartes continua tremolant fins que no pot més i s’enfonsa.
Carlos Mesa adapta la novel·la de Teresa López Cerdán Yo siempre seré yo, a pesar de tí (Teatre Condal) al teatre i ho fa des d’una perspectiva diferent. Al llibre la protagonista narra en primera persona què li està passant, a l’escenari la Karma, així es diu ella, explica al públic com està escrivint el llibre del títol. Amb presentació de personatges inclosa, comença un relat divertit que és un exemple clar d’una història de novel·la romàntica contemporània a l’ús. Karma no vol tornar a sortir amb ningú, però el seu company de pis i millor amic Roberto la convenç perquè s’obri Tinder. Tot i ser escèptica, a l’aplicació de cites fa match amb en Leo… i aquí comença la muntanya russa d’emocions.
Un text ràpid, directe i ple de moments còmics enganxa al públic que, com si d’un capítol d’una sèrie es tractés, està ansiós per saber com acabarà, tot i que ja juguesques de cap on tirarà la història. L’escenografia amb una pantalla gegant on es van reproduint alguns textos fa una picada d’ullet al trasllat de l’obra literària al teatre i funciona perfectament.
Ger, que interpreta l’amic, roba totes i cadascuna de les escenes en les quals apareix. No ho pot evitar, la seva llengua ràpida i divertida, a més d’un posat extravertit, sense pèls a la llengua i molt natural (és com veure’l a través de les seves publicacions a xarxes socials) atrau a l’espectadora i la fa gaudir i riure. Teresa López, protagonista i autora del llibre, juga a l’escenari i fa empatitzar moltes vegades, tot i que en alguns moments es veu una mica forçada la seva reacció davant d’algunes escenes. Per la seva banda, Raúl Pulido executa perfectament al xicot que no acaba de saber per on anar. La relació entre els tres intèrprets es desenvolupa a un ritme ideal que provoca que el públic estigui atent en tot moment.
Distreta, amb ritme i desenfadada, amb un llenguatge actual i accessible, fa passar una bona estona i entreté amb molta energia.