Una creació de l’artista francès Yoann Bourgeois, referent del nou circ contemporani francès.
Bourgeois explora, en els seus espectacles de circ i moviment, l’acrobàcia a partir dels conceptes de desequilibri i impuls, i aconsegueix així convertir la caiguda en un salt i viceversa. Ell és un estudiós dels fenòmens físics que condicionen el moviment i els punts de suspensió, que juga amb els límits de la gravetat per després precipitar-se al buit.
La dansa perfecta de l’etern retorn, o un bri d’esperança on sempre que caiem ens tornem a alçar.
Yoann Bourgeois va crear la seva companyia l’any 2010 i ha protagonitzat una ascensió fulgurant en el món de l’escena que l’ha portat a codirigir, amb Rachid Ouramdane, el Centre choréographique national de Grenoble (CCN2).
MINUIT és un espectacle que barreja la dansa, les tècniques de circ i la música en directe d’una arpa. Ens parla de les caigudes físiques i emocionals que sempre són un preludi per alçar-se i començar de nou. Els protagonistes s’enlairen i cauen amb l’ajuda d’aparells i dispositius que amplifiquen els fenòmens de la física i els posen al servei del circ.
Jean-Baptiste André, Yurié Tsugawa i el mateix Yoann Bourgeois, semblen de goma i evolucionen per l’enorme escenari del Mercat de les Flors (potser massa gran?) fent palesa la seva tècnica impecable. Un espectacle amb moments d’una poesia hipnotitzant, els graons d’una escala que no porta enlloc, la noia del ninot saltamartí, voler seure en cadires que es pleguen i es despleguen, un pols en una taula, el micròfon impossible, els focus que cauen …
Laure Brisa és l’artífex de la música, amb l’arpa i la seva veu, música que també es compon i descompon omplint tot l’espectacle d’una atmosfera màgica.
La il·luminació de Jérémie Cusenier, enfocada directament al lloc on hem de portar la nostra vista, ha dotat la posada en escena d’una gran suavitat i elegància.
Un espectacle dotat d’una gran poesia i uns moments realment màgics. Tècnicament inqüestionable. El número de l’escala i el llit elàstic, és un dels més fascinants que hem vist mai, i solament per aquest moment paga la pena veure aquest espectacle tan i tan especial.
Malgrat això, també creiem que en alguns moments l’espectacle ha pecat d’un excés de lentitud que es feia encara més evident amb l’enorme i desangelat espai escènic.
Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ