Diuen que les vides imaginades sempre són millors que la viscuda, i aquesta obra ho corrobora. El text de Joan Yago, dramaturg de La Calòrica, posa sobre l’escenari temes com la precarietat laboral i emocional, les expectatives vitals frustrades o la inèrcia de la vida adulta, i ho fa amb el to de comèdia al qual ens té acostumats. El gran assoliment està precisament en la capacitat de parlar d’aquestes tragèdies humanes des de la comèdia, donant com a resultat un text tan còmic com esquinçador.
A l’escenari, Anna Moliner i Joan Negrié interpreten una parella sentimental i laboral. L’obra arrenca quan estan preparant-se per oferir un número musical de duets amorosos històrics en les festes majors d’un poble. Els personatges estan dissenyats per a crear comèdia a través del contrast: ell és un pessimista mentre que ella és una optimista que tira endavant amb tot, o així comencen.
A través d’un text magistralment filat, aniran obrint diversos conflictes fins a arribar al cor del problema, com si d’una matriuska es tractés. El drama arriba quan per fi se sinceren i s’atreveixen a parlar de la seva relació. Recursos com l’entrevista en televisió o el tècnic de so en off alleugen i donen més aire a la comèdia.
Finalment, en número musical tanca el missatge d’aquesta proposta que ens recorda la capacitat balsàmica de la música. Igual que els personatges treballen perquè el públic s’oblidi dels seus problemes, el mateix els succeeix a ells. Perquè a l’espectacle és on vivim totes les vides que podíem haver viscut, i no hi ha res més guaridor que això. En definitiva, una petita gran joia tan divertida com dolorosa, imprescindible per als amants de la comèdia i del teatre en general.
