L’Anna Moliner i en Joan Negrié són la parella protagonista d’aquesta comèdia que Joan Yago, un jove dramaturg, guardonat amb el premi Quim Masó, que ha escrit expressament per a ells. Estem davant d’una obra divertida i dramàtica al mateix temps, que tracta sobre el món de la parella, l’amor i les esperances perdudes quan deixem de ser joves.
És d’aquelles obres que et fan riure i a l’hora reflexionar sobre els somnis del passat, quan la joventut comença a desaparèixer i comencem a replantejar-nos el que ha estat la nostra vida, els obstacles hem hagut de superar i si realment ha valgut la pena. Aquesta és la història d’en Santi i la Rosó ,una parella tan sentimental com professional. Ho han donat tot per aconseguir el seu somni, però s’han adonat que la vida que havien somiat no té res a veure amb la que tenen. És el moment de valorar a la persona que tenim al nostre costat per qui és, no pel que ens aporta. Frustracions, somnis incomplerts, diferències irreconciliables i retrets. Qui va dir que el món de la parella era fàcil?
Com a espai escènic un teatre de poble en temps de festa major. Una parella d’artistes en plena crisis dels quaranta. Secrets i retrets rere el teló i el somriure davant del públic. Teatre dins del teatre.
Molt bona direcció de Joan Mª Segura d’un text fantàstic. No cal dir que la interpretació de tots dos actors és extraordinària, mesurada, subtil i d’alta qualitat. Es pot notar la bona connexió que hi ha entre tots dos actors, fent del tot creïble els seus personatges.
El número final és espectacular, un aire fresc i necessari per poder-nos despendre de tota la tensió acumulada en els darrers minuts. Que l’Anna Moliner cantava bé ja ho sabíem, la gran sorpresa ha estat en Joan Negrié. Tots dos formen un bon equip. Felicitats !!!
“You say tomato”.“Jo dic tomaca i tu dius tomàquet. I si ho engeguem tot a rodar? Però si ho engeguem tot a rodar, ens hauríem de separar i això em partiria el cor”.
Obra absolutament indispensable per els amants del bon teatre.
