Recomanacions

Per què a la nostra societat, la mort continua sent un tema tabú sobre el qual no es parla prou? Com diu la Júlia Català, protagonista d’aquest monòleg, Ben mirat, l’única cosa segura a la vida és la mort! La mort és un tema que a moltes persones els fa por de parlar; jo penso que parlar de la mort ajuda a viure i morir millor. Sembla que rigui és un monòleg interpretat per l’actriu Mont Plans, escrit per ella mateixa i l‘Òscar Constantí, amb producció musical i arranjaments de Mariona Vila. Es va estrenar fa deu anys a La Seca Espai Brossa i avui dia continua exhaurint entrades. Rere unes cortines de vellut grana, se’ns apareix davant nostre una […]

Les Impuxibles són les germanes Peya i mai defrauden. Posen al damunt de l’escenari els temes més actuals alguns dels quals encara no són prou visibles quan ho converteixen en obra escènica, com va passar amb Limbo (2015) que va destapar el tema de la transexualitat. Elles han estat pioneres també en portar als escenaris temes sensibles com les malalties mentals (Suit TOC núm 6), el cos i les relacions sexo-afectives (FAM, 2021), el suïcidi (Harakiri 2022), la violència de gènere amb Aüc (el so de les esquerdes) o en aquesta ocasió la relació amb les drogues d’abús amb Caramel. Les impuxibles sempre troben el punt just, aquell que no valora ni jutja sinó que senzillament, descriu el fet posant-lo […]

De la mateixa manera que el teatre precisa una posada en escena (mise en scène) dels seus elements que configuri la representació, la cuina requereix una mise en place que ha d’ordenar tot allò necessari per a elaborar una preparació determinada. Elaine Grayling disposa els elements escènics que, en aquest cas, coincideixen amb els de la mise en place per a invocar un record: el d’ella amb la seva família fent gnocchi al voltant de la taula de la cuina de la seva àvia. L’obra s’articula a partir de dos eixos. El primer, la pròpia elaboració dels gnocchi, en la qual hi participarà el públic. El fet material de cuinar vertebra l’espectacle fins al punt que la durada de Man […]

En la sala fosca, només il·luminada per dos focus potents, una vídua que es comença a fer gran i un home amb incontinència verbal comparteixen escenari. Es tracta dels protagonistes de La tieta i Verbagàlia (1899), dues peces de l’escriptora ja prou reconeguda —i dubtem de si ja prou valorada— Víctor Català, que va suposar una renovació en la literatura catalana de principis del segle XX pels temes i l’estil punyents de la seva obra. Amb textos com aquests cal tenir en consideració que l’espectador no té la possibilitat de fer consultes al diccionari en temps real i que, per tant, la dicció i l’entesa del text són essencials perquè en pugui seguir el fil conductor. El director del muntatge, […]

El clam del buit és un text escrit i dirigit per Marc Garcia Coté amb Mercè Managuerra como protagonista. Un quasi-monòleg d’una dona que intenta salvar, amb la paraula com a única eina, un home que vol suicidar-se des de la teulada del seu edifici. Amb una posada en escena minimalista i carregada de simbolisme, aquesta peça es destaca per l’ús de diàlegs punyents, silencis incòmodes i una narrativa fragmentada que reflexiona sobre la condició humana en un món on el soroll i la buidor coexisteixen. En el col·loqui posterior a la funció, durant el postfunció, es va destacar la importància clau de l’escenografia i la seva influència en la percepció de l’obra. L’espai escènic de El clam del buit […]

Pura Passió és la proposta seleccionada en la quarta Convocatòria de Projectes dels Teatres de Proximitat (On el teatre batega). Espectacle en residència al Teatre Tantarantana. Es tracta d’una coproducció de Cassandra Projectes Artístics, Teatre Akadèmia i Temporada Alta. Es va estrenar al Festival Temporada Alta 2023. Pura passió és una novel.la la dramaturga Annie Ernaux, Premi Nobel 2022 i una de les veus més interessants del panorama francès contemporani. Els temes que més es repeteixen en les seves obres estan estretament lligats a la seva autobiografia i, per tant, a l’acte de recordar. Si teniu l’oportunitat de llegir el text, podreu veure que és un llibre de lectura fàcil, addictiu, de la mateixa manera que ho és la relació […]

Una vocació, una voluntat per esdevenir en alguna cosa significativa aconsegueix fer que una persona ho arrisqui tot i ho deixi tot enrere per aconseguir el seu objectiu, per fer allò que li sembla correcte i encertat. A vegades, és un camí dolorós que deixa ple de ferides, però sempre es posa per endavant quina és la meta a aconseguir. Basat en el llibre de Noah Gordon, aquest musical narra la història de Rob. J Cole, un nen londinenc que es queda orfe i acaba separat dels seus germans, mentre és recollit per un barber-metge que recórrer les poblacions angleses venent cures miraculoses (i estafant als clients). Durant els seus trajectes, Rob descobrirà la seva passió per convertir-se en un […]

Un piset de Sants, cançons de la Núria Feliu sonant pel celobert, una dona que ha desaparegut, un veí sospitós, efectes paranormals… i uns quants misteris més. Aquests són els principals elements de Passaran coses fantàstiques, una comèdia amb molta màgia i uns personatges que estan fregant l’absurd tota l’estona. Potser no és una comèdia a l’ús, ni tan sols una simple comèdia esbojarrada, sinó un vehicle per sorprendre al públic a través d’un gènere poc freqüentat en teatre: la ciència ficció. L’argument de Jordi Casado i Sílvia Navarro, tot i voler parlar en el fons de la cultura de l’esforç i de les expectatives que ens creem a la vida, no és més que un instrument… tal com dèiem […]

Els espectacles d’Alberto Cortés acostumen a prendre forma de quelcom semblant a un ritual transcendent/esotèric , filtrat sempre, o potser catapultat, pel sentit de l’humor, una vis còmica la del performer malagueny que és difícil associar a una tradició concreta. De fet, tot en Alberto Cortés és molt sui generis. Siempre vengo de noche (live set) també ho és una cerimònia, i en aquest cas, té com a objectiu invocar un fantasma, o uns quants, o un de sol amb moltes cares. Per tant, no és tan estrany el que vivim a Siempre… si acceptem que quan ens reunim públic i intèrprets a un teatre, estem invocant algú que no existeix. Hi trobem tots els elements característics dels muntatges de […]

Així podria començar un conte infantil: “Era una vegada una caseta al bosc”. Molts d’aquests contes tenen un aire de misteri i la por està immersa a l’imaginari col·lectiu infantil: Uns nens trobem una cabana al bosc on hi ha una bruixa menja-nens, un llop es menja l’àvia o uns pares deixen els fills al bosc i no saben tornar a casa. El bosc sempre implica foscor, misteri, poders màgics incontrolables. L’aigua, els gorgs són elements purificadors on hi habiten nimfes que s’enamoren de déus, els donen poders i atrauen als innocents. Jordi Casanovas és un amant del terror i ha creat i dirigit aquesta història situada en un bosc gironí on els elements naturals es poden convertir en veritables […]

Austràlia es una obra de teatro sorprendente que aborda el tema de la donación de óvulos de un modo intimista y personal bajo la acertada dirección de Israel Solà. Los personajes de esta trama son tres hermanas y el marido de una de ellas, perfectamente caracterizados por Ester Cort, Carme Poll, Meritxell Huertas y Brian Lehane para hacernos partícipes de sus momentos turbios, sus peleas y sus risas. Todos ellos se reúnen en Austràlia con el objetivo de ayudarse mutuamente: una de ellas quiere quedarse embarazada y la pequeña de la familia ofrece sus óvulos para conseguir su objetivo. Este es el inicio de un viaje que las hará revivir momentos del pasado, dándose cuenta de cómo son, qué quieren […]

Verbagàlia és l’obra que l’Albert Arribas ha muntat a partir de dues obres de Víctor Català: La tieta i Verbagàlia, dos monòlegs que comparteixen una mirada, la de dos éssers que semblen haver dimitit de viure, necessitats d’afecte, que viuen sense haver acomplert les expectatives amoroses que algun dia van tenir. Tots dos comparteixen també una mena de fatalisme que, sobretot en el casa de la tieta, frega la desesperança i, fins i tot, el cinisme. La posada en escena d’Arribas és sòbria i molt audaç. Imagineu-vos una tarima petita, dues cadires, la llum i el so (amb disseny de Lucas Ariel, capaç de crear una atmosfera pètrea sense escarafalls), una actriu i un actor sobre els qui recau tota […]

Les Impuxibles han tocat el tema de la salut mental a Suite TOC núm. 6, el suïcidi a Harakiri, els trastorns alimentaris a Fam, la violència sexual a Aüc i en aquesta nova creació, a Caramel ens parlen de les addiccions, com les drogues i l’alcohol. Com en tots els seus altres espectacles, a Caramel s’intenta mirar el tema en tota la seva complexitat, per generar preguntes i reflexions, lluny d’estigmes, ni judicis morals. Dialogar, entendre, plantejant preguntes sobre el problema sense buscar respostes, ni fer cap mena de judici. Caramel és un espectacle de creació; una col·laboració entre Les Impuxibles i Pablo Messiez. Clara i Ariadna Peya s’endinsen en un tema del qual se’n parla poc al teatre i […]

El desig d’una vida millor o diferent fa que, a vegades, les persones s’entreguin a l’esperança d’aconseguir aquest objectiu, sense adonar-se de les senyals que alerten d’un possible perill. És en aquest moment que són vulnerables, que són preses per a d’altres persones sense miraments. Però sempre es poden girar les tornes. Una jove embarassada que ha escapat de l’infern de la seva relació està a punt de tenir la seva criatura en una cabana en mig del bosc amb l’ajuda de dues llevadores. La idea és portar al món al nen enmig de la natura, com ho feien les dones antigament. L’únic problema és que no anirà tal i com estava planejat. Jordi Casanovas sorprèn de nou amb un […]

Denis de Rougemont afirmava en el seu cèlebre assaig sobre l’amor cortesana “L’amor i Occident” que la perfecció de l’amor és morir per amor, i tot que aquest no estava mancat de raó, sovint ens adonem que, de vegades la perfecció d’aquest resideix, és superar la mort d’aquest amor (o dels companys que ens atorgaven aquest) i amb resiliència, continuar empenyent la roca de Sísif. La supervivència com un acte d’amor propi, però també d’amor a aquells que ens han deixat perduts enmig del bosc. Aquests que ens han acompanyat per aquest feréstec lloc no sempre ho han fet per voluntat pròpia, sinó que no sempre troben els gegants gentils que ens ajuden, sinó els llops ferotges que habiten i […]