Recomanacions

Tot el que passarà a partir d’ara és una obra que parla de la pèrdua i el dol. La directora Glòria Balañà i Altimira i el dramaturg Joan Yago amb aquest muntatge ens acosten a la vivència de la malaltia i la mort d’algú molt proper des dels ulls d’un adolescent. Un tipus de dol molt poc investigat i del que se’n parla molt poc. Nil Cardoner és l’actor que interpreta a l’Èric, un noi de setze anys que, lluny del que li tocava viure, inicia un viatge físic i emocional, través el qual anirà assimilant el traspàs del seu pare. Una interpretació magistral, emocionant i intensa. Brutal! La idea de parlar del dol en l’adolescència va sorgir a partir […]

Hi ha obres de teatre que són monumentals, ja sigui pel seu desafiament, per la seva ambició o perquè acaben essent un fenomen extrateatral. Ara em venen al cap Àngels a Amèrica, Homebody/Kabul o Agost, per posar només exemples de la dramatúrgia nord-americana, sempre avesada a construir obres que aspiren a ser “més grans que la vida”. En aquest cas estem davant d’una obra magna, no només per la seva durada extrema (recordem que les dues parts d’Àngels a Amèrica tenien una durada fins i tot superior) sinó per la força del missatge i per la voluntat d’unir generacions davant de problemes comuns. Matthew López escriu un text que beu directament d’autors com O’Neill o Kushner, però que es presenta […]

Pell de sargantana d‘Àlex Tehedor és un espectacle de Tshock Cultura Emocional, dirigida per Jeroni Obrador i interpretada pel mateix Àlex Tejedor, Laura Andújar i Rodo Gener, a més a més de Bàrbara Nicolau, que apareix en una pantalla digital, com la robot Alèxia. Va ser la primera de les deu obres que es van estrenar al Teatre d’Artà dins del X Cicle de Teatre Íntim d’Artà i es va estrenar el 2023 al Teatre Principal de Palma. Es tracta d’un thriller teatral molt cinematogràfic que parla del masclisme en estat pur i la violència sexual. És una obra que ens fa reflexionar sobre el bé i el mal i el sentiment de culpa. Tot i que els tres actors […]

“Com us estimo nois… M’heu permès que vegi… allò que no vaig poder viure.” “Expliqueu la vostra història amb valentia. És una història que mereix ser explicada.” “Cuideu-vos. Cuideu-vos els uns als altres.” Josep Maria Mestres porta a escena la multipremiada peça del dramaturg Matthew López L’herència. L’herència va ser originalment un encàrrec de Hartford Stage (director artístic Darko Tresnjak, director de producció Michael Stotts). L’estrena mundial va tenir lloc al Young Vic de Londres el 2018 i a Nova York el 2019. Inspirada en la novel·la Howards End (1910) de l’escriptor britànic Edward Morgan Forster, l’obra examina les relacions entre tres generacions diferents d’homes gais a la Nova York contemporània, tres dècades després de la irrupció de la sida […]

Shakespeare era una gran coneixedor de les grandeses i les misèries de l’ànima humana, totes elles universals i atemporals. Per això les seves obres s’han representat de totes les maneres possibles. Però jo no l’havia vist mai com l’hem vist avui. Ha estat una agradable sorpresa el canvi de rumb d’Oriol Broggi en aquest muntatge, que s’allunya del to seriós amb què sovint tracta els temes profunds, crítics i amb fort contingut reflexiu i de denuncia. En aquesta ocasió ens sorprèn amb una posada en escena molt més sarcàstica i visual. Principalment sostinguda pel trio musical londinenc The Tiger Lillies. Oriol Broggi els havia vist en una proposta semblant de Hamlet a Londres i va decidir portar-los a Barcelona per […]

Yasmina Reza és una autora que connecta ràpidament amb el públic. El seu teatre utilitza l’humor (la majoria de les seves obres són comèdies) però sempre per posar-lo al servei d’una causa major, com si volgués parlar-nos de temes més transcendents del que poden semblar a primer cop de vista. A Art va posar a tres homes davant d’un quadre completament blanc com a metàfora de la banalitat, la mentida o l’engany. A aquí, en canvi, cita a dos matrimonis per parlar “civilitzadament” sobre la baralla que han tingut els seus dos fills mentre jugaven en un parc. Aviat veurem com l’educació i les bones paraules poden desaparèixer ràpidament quan es toquen temes sensibles. L’obra comença amb uns diàlegs breus, […]

Quan ja ben entrat el segle XXI, sociòlegs i politòlegs (i tots plegats) segueixen sense poder-se imaginar quina forma ha de tenir un món no capitalista i, per tant, mentre encara no som capaços d’albirar el final d’un sistema cada vegada més atroç, és oportú tornar a un text com el Bartleby, de Hermann Melville, gairebé dos segles després de la seva publicació. És important, també per a redimensionar una història (la del “I prefer not to”) que ha estat desvirtuada i banalitzada a base de samarretes estampades i d’interpretacions que es queden en la part més cosmètica de l’assumpte. Llàtzer Garcia, adaptador i director, posa el focus en la figura del narrador, l’advocat de Wall Street que ens refereix […]

Em van revisar ginecòlegs, matrones i estudiants.Van violar el meu dret a la intimitat. No em van donar opcions en el moment del part, tot era obligatori. Ells van decidir per mi. Durant el part, em vaig sentir invisible, menyspreada i infantilitzada. Feien comentaris desagradables. Em van fer una pila de tactes, maniobra Kristeller i una episiotomia. Jo no vaig parir. La Sala Texas recupera l’obra Malparida que es va estrenar el 2022 a La Badabadoc. Es tracta d’un text escrit per Laura Verazzi, dirigit per Ángela Palacios i protagonitzada per Carla Torres Danés, Lis Moreno i Martí Costa Olivé. Malparida vol visibilitzar i denunciar un tema del qual se’n parla poc i ha estat negada i normalitzada durant les […]

L’ Àurea Márquez interpreta magistralment la Raquel, una veïna de l’ escala que mai no es relaciona. És un personatge estrany, sempre distant, enfurismada en les seves coses, un ésser sense interès. Avui hi ha reunió d’escala i paradoxalment s’ha ben plantat enmig del vestíbul aprofitant la ocasió, per demanar-los un favor en un darrer intent d’ ajut desesperat. El seu discurs és neguitós, ple de daltabaixos emocionals, conscient que el que els ha de dir no és fàcil d’explicar i encara menys d’entendre. L’obra treu a la palestra la injustícia en què es tracten les malalties mentals, la manca de recursos sanitaris i la minsa professionalitat que hi comporta. I ens emmiralla amb una societat que jutja constantment el […]

Aquesta obra de Víctor Borràs amb producció de Teatre Nu sobre la malaltia mental, es va estrenar al Grec 2021 a la Sala Atrium. Fa segona temporada després d’haver girat per tot Catalunya i continua omplint l’Espai Texas. És un text molt ben estructurat en el que una mare que conviu amb un fill diagnosticat de malaltia mental es despulla emocionalment davant de la comunitat de veïns. Em recorda la figura de la mare de Stabat Mater interpretada per l’insuperable Montserrat Esteve. Són mares desesperades per una preocupació constant, inalterable o progressiva. En aquest cas, la direcció d’Ivan Benet troba el ritme adequat dirigint magistralment un monòleg difícil que la mare, una sublim Àurea Màrquez resol amb nota alta. No […]

La primera vegada que es va presentar aquesta obra va ser a l’antiga Sala Beckett de Gràcia. Ara hi ha un nou muntatge i una nova sala. A l’Espai Texas i amb Marc Tarrida Aribau, Sandra Monclús, Eric Balbàs i Jordi Coll. Després de veure la nova revisió de El principi d’Arquimedes, he de dir que m’ha sorprès gratament per les diferències respecte a la versió de fa 13 anys. El text s’ha actualitzat de manera molt encertada, aconseguint ser més rodó i adaptat als temps actuals, cosa que contribueix a una millor comprensió i a un impacte més gran en l’espectador. Un dels aspectes més destacats és el final, que sorprèn i aconsegueix mantenir-nos expectants fins al darrer moment. […]

Més de deu anys després del primer muntatge del text de Josep Maria Miró segueix essent oportuna la seva revisió, i això és el que ha fet l’autor, revisar-lo tenint en compte noves circumstàncies socials que, probablement, han modificat la percepció que sobre alguns dels assumptes que planteja El principi d’Arquímedes el potencial espectador puguin tenir. A més ha cedit el comandament de la direcció a un director jove amb la perspectiva generacional adequada, Leonardo V. Granados. La nova sensibilitat amb què la societat, afortunadament, afronta dilemes ètics relacionats amb el gènere, l’abús, l’assetjament… obliga a fer-nos passar per terrenys espinosos: el de les contradiccions i el de les renúncies. Aquestes són les arenes movedisses que cal travessar durant l’hora […]

Si la categoria de clàssic té a veure, en bona mesura, amb la capacitat de diàleg de l’obra amb l’època present, l’estudi acuradíssim de l’esvaniment de la consciència moral de l’ésser humà i de la pulsió per pervertir l’essència mateixa d’allò que ens defineix, precisament, com a humans que Shakespeare duu a terme a Macbeth és raó més que suficient que evidencia que mereix aquest rang. Qui assisteix avui a una representació de La tragèdia de Macbeth percebrà com reverbera a aquestes alçades del segle XXI l’horror que el dramaturg anglès va imaginar fa més de quatre cents-anys. És oportuna, doncs, l’empresa de La Perla 29 que, en aquesta ocasió, s’ha aliat amb l’inclassificable trio The Tiger Lillies per posar […]

Anar al teatre és com anar a viure una experiència única que dura només l’estona que l’espectacle està viu, ja pot ser una hora o més. És un moment irrepetible, perquè encara que l’endemà es torni a fer l’obra, aquesta no serà igual: ni hi haurà el mateix ambient ni tampoc el mateix públic, a més de totes les qüestions petites que poden produir-se de manera diferent per molt que s’hagi assajat. Aquesta és l’autèntica grandesa del teatre en viu, que és irrepetible. El Col·lectiu Desasosiego torna als escenaris amb Breu visita a la gola del llop, un local de bingo on cada nit s’acull a les persones que volen temptar a la sort i que troben en aquest espai […]

Sabia que A Macbeth song em trobaria amb una obra amb cançons i música. No era molt difícil endevinar-ho; m’hi vaig guiar pel títol de l’obra, i no vaig investigar-hi res més. Sovint soc partidària de no saber-ne res més perquè l’obra em sorprengui i no es basi amb la idea primogènita que me n’havia fet. I així em vaig plantar un dissabte a la tarda a la Biblioteca de Catalunya, filera 3, seient 1 de la grada A, i em vaig trobar amb la millor sorpresa possible: l’obra reinventa els musicals de la millor manera possible! Tres cantants, que són llegendaris, i que al meu voltant tothom els seguia de feia temps, The Tiger Lillies, vestits a l’estil de […]