Recomanacions

Unes primeres notes musicals poden marcar el compàs d’allò que s’intueix com una experiència de deixarà pòsit, que establirà un moment distingit en la memòria. Encara que ho sembli, és difícil establir una connexió immediata amb una acte compartit en comunitat, però és que hi ha vegades que no es pot fer res més que deixar-se portar. Chicago es va estrenar fa 50 anys a Broadway (1975), amb música de John Kander, lletres de Fred Ebb i llibret d’aquest i Bob Fosse, i es basava en l’obra teatral del mateix nom publicada al 1926 per Maurine Dallas Watkins, gairebé 50 anys abans del musical. Quina coincidència de separació temporal. Ubicada a l’era del jazz, i aprofitant els fets reals d’unes […]

Comencem amb un cos a terra, tal com passava a El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc, primera part del “Tríptic de l’epifania” que Josep Maria Miró escriu en forma de monòlegs que giren al voltant de la destrucció de la bellesa, de l’agressió del cos de l’altre. La majordoma és, per tant, el segon monòleg del tríptic, en aquest cas, per a una actriu i una sola veu (a diferència de El cos més bonic… que feia pensar en Rashomon tant com en Twin Peaks), la de la majordoma, que ens explica, mitjançant una estratègia narrativa habilidosa i efectiva, els fets ocorreguts en dos moments diferents del seu passat. Desconec fins a quin punt Miró […]

La literatura d’Erri de Luca es forja a partir d’una prosa succinta i destre que mira de carregar (sense ser carregosa) les frases amb el poder de la precisió. Els continguts que sovintegen les novel·les de l’autor italià no defugen mai la controvèrsia o la història recent del seu país, com és el cas d’Impossible. L’assumpte que, entre d’altres, posa en joc L’impossible és la pugna entre el poder de l’estat (més aviat del capitalisme) i els qui l’han desafiat i han actuat al marge del sistema. El sistema judicial (representat pel fiscal, un Bernat Quintana que atorga un aire sorneguer al personatge) té una opinió interessada i busca arguments per a confirmar-la, en lloc del procés invers que hauria […]

A partir d’un fet real i molt concret –el curiós soterrani de la casa de Barbra Streisand-, Jonathan Tolins va escriure un monòleg divertit i nostàlgic que es va representar amb èxit a l’Off Broadway. Aquesta obra, que no dura molt més d’una hora, farà les delícies de tots els mitòmans, perquè si una cosa té la famosa cantant són fans i seguidors incondicionals. En aquests seixanta minuts es parla del seu gust per la decoració, d’algunes de les seves pel·lícules més emblemàtiques, dels seus vestits més famosos, dels seus amants i marits… i fins i tot d’un projecte imaginari que fa volar la imaginació: una nova versió cinematogràfica de Gypsy, d’Arthur Laurents, Jule Styne i Stephen Sondheim. Ara bé, […]

Entre els processos de desromanització que els estudis i les expressions culturals i artístiques estant duent a terme els últims anys, potser el ballet no ha estat prou tractat, si més no, els textos dels ballets clàssics i els personatges femenins que els protagonitzen (una altra cosa és els rols de les ballarines en les companyies… que sí que ha format part del debat). L’últim projecte del coreògraf i ballarí Guillem Mont de Palol, Danses romàntiques (que ja es va estrenar al Mercat a 2024) suposa un primer intent, a l’escena teatral barcelonina, d’acostar-se a Silphyde, Sherezade, Coppelia o Giselle amb perspectiva de gènere per preguntar-nos quina és la naturalesa d’aquests personatges i què és allò que els mou, allò […]

L’estrena de Chicago El Musical a Barcelona ha estat una experiència fascinant en tots els sentits. La posada en escena em va captivar completament: un treball impecable que combina elegància i dinamisme, amb una coreografia que embolcalla l’espectador des del primer moment.Un dels aspectes més impactants és la decisió encertada de situar l’orquestra en primer pla a l’escenari, fent que es converteixi en un protagonista més. Els músics, d’un nivell excel·lent, donen vida a cada nota, aportant una energia palpable que s’encomana al públic.La música en directe és, sens dubte, una de les grans virtuts d’aquest muntatge. Cada tema ressona amb una força i una precisió espectacular, connectant a la perfecció amb l’atmosfera de l’obra. Sincronització total entre músics i […]

Tothom és conscient que la seva actitud y la seva manera de ser s’adapta i acobla a aquelles persones amb les que interactua. No és el mateix qui s’és amb la família, amb els amics i les amigues o a la feina, per exemple. Tot i que sempre quedi una petita essència de qui som en cadascun dels personatges que interpretem, el codi canvia i també la reacció que esperem o trobem. Amb el text de Prosopopeya Pablo Macho Otero aborda la crisi existencial d’un actor que busca amagar-se sota les màscares dels seus personatges al mateix temps que dubta de qui és realment. I mentre intenta discernir entre aquesta dicotomia, aborda el mite del “jo” sota el paraigües del […]

És una qüestió de gustos: reconec la meva feblesa pel teatre filosòfic i dialèctic. I L’Impossible n’és un paradigma. Es tracta d’un cos a cos entre un home que no pot demostrar la seva inocència i d’un fiscal que per molt que ho intenti, no pot presentar una acusació ferma contra ell. Com demostrar que un aïllat i solitari accident de muntanya entre dos enemistats és o no és realment fortuït? Alternant monòlegs de l’acusat i les interrogacions amb el fiscal ens anirem figurant no el que va passar aquell dia fatídic sinó tot el passat de traició i fraternitat que uneix el mort i l’acusat. Impossible es basa en la novel·la homònima d’Erri de Luca, l’escriptor italià que va […]

Obra necessaria. Necessaria perquè de l’horror de la guerra n’han tret el refugi de la lectura. Son la prova de que a través de la lectura (i la cultura en general) et permets viure de nou. Iban Beltrán (i equip sencer) fan una proposta magnífica. Tot encaixa: les coreografies, esteticament precioses, les llums i efectes especials, que s’apropien de l’espai juntament amb l’escenografia, gens pretenciosa, la dinàmica de l’audiovisual tota l’estona present on els intèrprets hi participen en directe i van creant amb la càmara i les pantalles la biblioteca. La Laura Rosel narra la historia i reprodueix les converses que la Delphine Minoui, autora del llibre en el que s’ha basat la obra, manté amb els nois, mentre que […]

IMPRESSIONANT! IMPRESCINDIBLE! Chicago El Musical reuneix tots els elements per convertir-lo en un dels millors musicals de la història. Es va estrenar el 26 de novembre de 2009 al Teatro Coliseum de Madrid i després de fer gira per diferents ciutats arriba al Teatre Tívoli de Barcelona. Chicago és un musical que ens submergeix al Chicago dels anys vint, època de la prohibició de l’alcohol, el poder dels gàngsters i la dels bars clandestins. Basat en una obra del mateix títol de 1926 de la reportera Maurine Dallas Watkins, que va ser enviada el 1924 pel Chicago Tribune a cobrir els judicis de les assassines Belva Gaertner i Beulah Annan. Es tracta d’una història que parla sobre el món de […]

Quan algú pregunta quin és el millor musical de la història sempre s’engega una àrdua discussió en la que apareixen gustos, estils i noms molt diversos. Un dels que sempre apareix és Chicago, un musical que sembla representar l’estil Broadway i que remet a noms que ja formen part de la llegenda del gènere: Fred Ebb i John Kander, Bob Fosse, Gwen Verdon, Chita Rivera, Liza Minnelli, Ann Reinking, Bebe Neuwirth, Joel Grey, Ute Lemper, etc. Tots ells han format part, en algun moment o altre, d’aquest musical que no va començar de la millor forma, ja que en el 1975 va quedar un pèl eclipsat per un altre títol emblemàtic, A Chorus Line. Quan es recupera amb la mítica […]

Quina relació hi ha entre actor, personatge i persona? Som els espectadors el mirall en el que es reflecteix l’actor? El món és un escenari i nosaltres els seus actors? O bé el món funciona com un cervell en el que nosaltres som les neurones que hi actuen conjuntament? Aquestes són algunes de les preguntes que intenta respondre’s Pablo Macho Otero –primer com a actor, després com a personatge- en aquesta deliciosa faula filosòfica sobre la identitat i tot el que gira entorn d’ella. Quan tot comença trobem l’actor en una mena de taller escultòric. Allà elabora les màscares que tant de joc donaran a la peça, desenvolupant contínuament un joc de miralls que arriba fins a les últimes conseqüències. […]

Obra difícil, complicada, plena de simbologia, molt metafòrica, críptica, per a un públic obert a noves formes teatrals. Aquesta és la història d’un oblit, la història d’algú, que un dia, va decidir recordar. Un viatge emocional. Una obra que m’ha recordat una mica al conte d’Alicia en el pais de las meravelles, a la versió d’Àlex Rigola de l’obra El público de Lorca que vaig veure al TNC i al personatge de la Winnie que va interpretar l’Emma Vilarasau a Els dies feliços de Samuel Beckett al Lliure de Gràcia. Entre monstres és un espectacle sense escenografia amb una estètica minimalista que potencia la poètica del text de Manel Moreno i les interpretacions de quatre grans actors: Montse Esteve, David […]

L’Impossible és una adaptació teatral de Ramon Simó de la novel·la homònima d’Erri de Luca, un dels autors italians més importants dels últims temps. Un espai escènic pràcticament buit. Dos protagonistes. Dues veus. El que creu en la igualtat i la comunitat, i el que creu en la justícia i l’individu. Un estira-i-arronsa que manté a l’espectador enganxat a la butaca des d’un bon començament. Una història que enganxa, i la força i experiència escènica de dos grans actors, Lluís Soler i Bernat Quintana. Dos escenaris. La sala d’interrogatoris i una cel·la. Dos estils literaris. El diàleg i l’epistolar. L’interrogatori (diàlegs entre el jutge i l’acusat) és l’essència de l’obra. Mentre l’acusat defensa la seva innocència, el jutge intenta fer-li […]

És una idea meravellosa, una obra de teatre basada en el llibre que va escriure Delphine Minoui, Els contrabandistes de llibres, que relata la biblioteca que es va fer de forma improvisada durant el setge a la ciutat de Darayya (Síria), una biblioteca subterrània on s’aplegaven llibres, en què s’indicaven a les pàgines a qui pertanyien els llibres, perquè la població hi anés a demanar-los en préstec o a llegir-los allà mateix. Un llibre és cultura, un llibre representa el bé que pot fer la humanitat per salvar-nos de tot el que no ens agrada, per fer-nos el bé quan les bombes destrossen una ciutat com Darayya. A l’obra, doncs, la idea s’explica des del principi. Una periodista, Delphine Minoui, […]